Memòria del portafoli i del curs

La veritat és que en començar el curs m'esperava el mateix que vàrem fer l'any passat amb Anna Gascón: escriure redaccions, llegir novel·les, debatre, fer treballs en equip... La cosa que és puc anomenar "novetat" amb més distinció és l'ús del blog. Ja que l'any passat escrivíem tot al drive. He de dir que aquest canvi no ha suposat massa diferència per a mi perquè bàsicament és el mateix, el blog sent més específic, on tots els alumnes podem interactuar, llegir i comentar les entrades dels companys. En conclusió, a mi el blog em pareix una bona manera d'escriure en grup i m'agrada sobretot el fet que poder llegir les entrades dels meus companys. Sí que crec que podria ser útil per al curs que vé, ja que enguany ha funcionat perfectament.

Respecte a activitats que m'agradaria destacar: 1 seria l'entrada de la biografia lingüística, m'ha paregut una manera estupenda que aprofitem un poc també per a parlar de la nostra família i els nostres orígens, a més a més he gaudit molt llegint les entrades dels meus companys. També m'agradaria destacar quan Isabel va portar uns articles d'un periòdic que parlaven d'inclusió de tot tipus de cossos i vàrem tenir un xicotet debat.
Si haguera de destacar entrades pròpies, una seria la proposta de deures. Crec que objectivament està ben estructurada, redactada i es fa l'ús de vocabulari ric.
Per finalitzar el que a mi m'agradaria veure més és el treball cooperatiu en grup on els companys ens ajudem entre nosaltres.

Memòria del portafoli i del curs.

A principis de curs, m'esperava que en l'assignatura de valencià notaria un major nivell al de l'any passat, també pensava que no anàvem a fer moltes activitats interactives però no ha sigut així. Pense que la creació d'un blog ha sigut una bona idea. És un lloc en el qual es poden penjar tots els treballs dels alumnes, i aquesta és la raó per la qual em pareix molt més pràctic que el drive que utilitzàvem l'any passat, ja que no cal enviar un correu cada vegada que acabes una redacció.

La idea que les entrades foren públiques al principi no m'acabava d'agradar, però ara pense que si fas una entrada en la qual t'has esforçat pot ser bona idea que tota la gent puga accedir a ella i gaudir-la igual que tu.

El fer tantes entrades durant el curs ens ha ajudat a millorar la nostra expressió escrita. En la meua opinió també ens ha motivat més a escriure. A mi en general totes les entrades m'han paregut prou interessants però la que més he gaudit és sense cap dubte la biografia lingüística. Aquesta no ha sigut només una redacció sinó que ha sigut una espècie de treball de recerca sobre la teua família. Gràcies a aquesta entrada he pogut esbrinar moltes coses que no sabia dels meus avis i besavis, per això pense que ha sigut molt útil. Crec que així es demostra que si s'escull un tema interessant la motivació augmenta i s'aconsegueixen molts millors resultats.

(ací deixe l'enllaç de la meua entrada: https://portafolidequartb.blogspot.com/2019/06/biografia-linguistica_2.html)

Per a acabar en una reflexió general del curs, he de dir que aquesta assignatura m'ha deixat molt impressionada. M'ha agradat que igual que l'any passat hem fet altres coses a banda d'exàmens; per una banda el que ja he comentat del blogger, però per altra han sigut els videolits, que en general sempre m'ha agradat fer. També les lectures han sigut prou interessants, però el que més he gaudit ha sigut la Valencianada. Acabaré parlant d'aquesta activitat que ens ha permés aprendre a moure'ns per la ciutat, història i a relacionar-nos en valencià.

Memòria del portafoli i del curs

Les meues expectatives a principi de curs no eren molt esperançadores. Em pensava, i no crec que era l'únic, que aquesta assignatura anava a ser de les típiques on t'estudies el llibre sencer per després redactar a un examen, però estava enganyat. Quan la professora ens va transmetre la idea del blog em va cridar molt l'atenció, ja que anteriorment havíem tingut experiència amb aquesta plataforma, i m'havia agradat. Els treballs al blog m'han paregut molt innovadors i didàctics, ja que hem treballat els continguts que hem donat a classe d'una manera més atractiva.

Si he de destacar alguna entrada en especial, seria la de la biografia lingüística, ja que m'ha paregut molt interessant investigar sobre l'evolució de la llengua a la meua família. Un altre treball que m'ha agradat ha sigut el de la proposta de deures, ja que hem pogut expressar el nostre punt de vista respecte als deures i a més, hem donat una proposta alternativa.

Respecte als escrits propis que em pareixen més bons, destacaria la meua biografia lingüística, ja que té molta informació recavada, i la de la persona que admire, per la mateixa raó que l'anterior.

No tinc cap suggeriment dirigit al curs o la professora, tot em pareix com ha d'estar.

Memòria del portafoli i del curs

La meua expectativa al principi de curs era intentar passar l'assignatura el millor possible i intentant aprendre tot el que m'havien d'ensenyar. Al portafoli hem pujat les nostres redaccions i les nostres opinions personals sobre temes proposats a classe, m'ha servit per a practicar la meua escriptura en valencià i veure els errors que faig, jo pense que és una bona activitat per als de 1r de bat perquè fan més fàcil la correcció i la redacció dels textos.

La biografia lingüística m'ha paregut un projecte molt interessant per a descobrir coses de la meua família que no sabia, també la de les marques al meu dia a dia és una bona forma d'exposar la meua opinió.

El curs en general m'ha agradat però encara podríem haver fet coses més diferents.

Memòria del portafoli i del curs

Al principi de curs pensava que l'assignatura "valencià" em resultaria poc dificultosa perquè els darrers cursos vaig aconseguir una mitjana de notable alt, però per a la meua sorpresa no ha sigut així. Pense que he baixat molt, ja que jo no estava acostumada a fer exàmens tan pràctics ni a la nova forma d'ensenyament d'una altra professora. Com a novetats destacaria la incorporació d'un blog on podem escriure redaccions i així practiquem l'escriptura i l'ortografia el qual em pareix sublime, ja que a més són puntuables per a l'assignatura en si. El que sí que m'ha paregut innecessari i molt dificultós han sigut els exàmens pràctics amb aquest format.Òbviament sé que hem de fer-los però no m'agrada gens la forma en la qual estan enfocats, ja que no exercites el raonament sinó que memoritzes per a després aprovar i l'endemà ni recordes. També trobe a faltar activitats més teòriques perquè pense que tenen la mateixa importància. Jo preferisc un format "tipus test" per a la secció pràctica (pronoms, verbs, barbarismes...) combinat amb preguntes teòriques o una redacció. Els textos que més m'han agradat (fets per mi) han sigut el de Viola D'avis i la biografia lingüística, el primer perquè és una persona que indirectament m'ha obert molt els ulls d'una forma o altra i la segona perquè m'ha ajudat a conéixer millor les meues arrels i a valorar la importància de la llengua. Per a finalitzar voldria dir que quart ha sigut un curs meravellós, ple de noves experiències i de creixement personal i espere que batxiller siga igual de genial.

Memòria del portafoli i del curs

L'any passat en l'assignatura de valencià fèiem sota tot lliteratura, anavem molt a la biblioteca a llegir però aquest any hem estat més a classe. Hem tingut la novetat de trobarnos amb llibres un poquet més serios i la professora ha donat molt el tema dels pronoms. Quasi finalitzant el curs hem llegit i parlat sobre les llengües, quines parlem, quan, a on...

El blog també va ser una sorpresa, mai havíem fet això però ha estat divertit, pense que pot servir per fer-ho també a batxillerat. Destaque la entrada de les llengües perquè era una biografia i una poca més intima.

Proposta de deures per l'asignatura d'anglés

Pense que a anglés fem molts deures, que a vegada són innecessaris, X crec que si tinguérem més interés per l'assignatura no haguérem de fer tants deures i faríem els exercicis per nosaltres mateixos, X l'anglés és una llengua i X per tant X crec que deuríem donar les classes molt més orientades al fet de practicar l'oral, X Tanmateix també tenim un llibre assoles d'exercicis anomenat "work book". No pense que siga necessari un llibre per a donar temari amb exercicis i altres per a fer exercicis també.

En canvi de què crec que el que hauria de fer seria posar uns pocs  ??? obligatoris i suggerir d'altres voluntaris. X L'angles justament és una assignatura que sense pràctica et quedes sense res, així que pense que si no es practica no es pot fer res, sense açò no és pot posar en practica els coneixements.

Memòria del portafoli i del curs

Al començament del curs va ser un poc estrany perquè no pensava que m'anava a costar tant aquest curs a aquesta assignatura, X pense que pot ser no haja treballat el suficient en alguns moments. També pense que introduir el Blog és molt bo,X per a treballar més, (falta un conncetor) treballar al blog pense que és una forma de treball més didàctica, crec que per a batxiller és un format perfecta, com el batxiller és molt pràctic és perfecte per a este format, també pense que és una bona idea per a posar en practica tota la teoria que hem donat en la ESO. És molt còmode aquesta forma de treballar, perquè no tens que canviar un camell cada vegada que fas un treball.

Aquest blog pense que també és útil per corregir l'ortografia i fer menys errades, al fixar-te en els demes també et fa millorar.

Els textos que més m'han agradat o més utilitat han tingut per a mi han sigut la Biografia lingüística i el relat marca. Pense que són els mes útils i en els que més he après.

Biografía lingüísitca

Des de xicotet he parlat una llengua, però sempre he sabut parlar-NE dos, X  el castellà és la llengua que parle amb la meua família, el valencià l'entenc i si el tinc que parlar el parle, però la llengua que predomina al meu entorn és el castellà. Jo parle valencià a l'escola i poc més, també parle anglés perquè el done a l'escola i vaig a una acadèmia d'anglés. Amb la meua família no parle valencià perquè els meus pares són emigrants, el meu pare és de Jaén i la meua mare d'Extremadura. Els dos van vindre cuan tenien pocs anys i mai han parlat molt de valencià. Jo sempre he sigut bilingüe i al col·legi he fet anglés.

Hem considere un poc bilingüe passiu, però no del tot perquè a vegades parle valencià i anglés, X el curs passat la meua mare va treure's el mitjà de valencià, però tampoc parle amb ella valencià.

Ara mateix em considere bilingue actiu, pero fins a no res vaig ser bilingue passiu, sempre he anat a linea en valencià, i deuria parlar mes valencià .

Memòria del portafoli i del curs

La meua expectativa per a aquest curs en valencià era la de treure (o almenys intentar-ho) més de cinc, és a dir, almenys aprovar. Intentar fer el menys possible, i treure el més possible, aquest ha sigut el meu mètode aquest any en valencià. Tot açò del blog, quan em vaig adonar, vaig pensar que no seria obligatori, però resulta que sí que ho era. Vaig pensar que no faria falta fer-ho per tal d'aprovar, però si volia assegurar-me l'aprovat, havia de fer-lo, X aleshores vaig començar, i em vaig adonar que era una manera de fer redaccions, però una mica més lúdica. Per a mi, el més difícil del curs, són els treballs, com ara els videolits, "draw my life" o booktràilers.

El blog m'ha servit per a millorar la meua ortografia al llarg del curs, encara que encara faig prou faltes. També ha servit per als exàmens, com aquest últim, on a l'examen, havíem de fer una redacció extensa, i devíem controlar l'ortografia, perquè sinó, per cada falta, es restaven 0,05 punts de la nota. Pot ser útil per al curs de batxiller, pel mateix motiu que acabe d'explicar, per a regular les faltes.

En primer lloc, destacaria la primera activitat que vam fer, perquè era com tirar-se a la desconeguda, fer una activitat que mai abans havíem fet, i per tant, moltes van eixir prou mal. La segona activitat a destacar és aquesta, que és la nostra última activitat al blog de 4t d'ESO. I la que més m'ha agradat, que és la tercera a destacar, va ser l'activitat de detectar i corregir els castellanismes, perquè em va paréixer una activitat prou bona per a practicar de cara a l'examen.

La meua proposta per al blog, és fer les entrades a classe, però, si no les acabes a classe, acabar-les a casa, i també corregir-les a casa. Açò seria l'únic a destacar en la meua opinió.

Portafoli: Memòria del curs

A principi de curs les meues expectatives no eren molt altes, degut que el temari que vam començar a donar em pareixia molt complicat i vaig fer molts esforços per a aprovar els primers dos trimestres, per què els pronoms febles em costen molt.

El blog l'hem utilitzat per a fer entrades molt diverses, opinions, dades personals i treballs sobre els llibres de lectura. Aquestes entrades crec que m'han ajudat molt per a batxillerat, perquè amb l'elaboració d'aquestes he millorat la meua ortografia en Valencià.

Les meues entrades al blog preferides són:

Autobiografia Lingüística

Joël Dicker

Les Marques del S.XXI

Memoria del portafoli i del curs

La meua expectativa a principi de curs era d'aprovar 4t ESO sense anar fatal, cosa que no he pogut complir per alguns problemes que a poc a poc ja s'estan solucionant. Quan vaig tindre la primera classe de valencià i ens varen dir de fer un blog em vaig espantar perquè no tenia ni idea de com fer-ho. Ara a finals de curs que estic intentant aprovar totes les assignatures que puga i treure la millor mitjana per a entren en l'FP que vull en el institut que més m'agrada. Però encara que he tingut dificultats, m'ho he passat molt bé en aquest curs i també he mitjana après molt.

Amb el blog m'ha ajudat ha narrar millor i la meua terapeuta m'ha dit que narrar textos en idiomes diferents del matern era bo per a la tècnica del caragol que fa poc em varen detectar.

Jo crec que el blog pot servir perfectament per a Bat però no sé si en Bat tindran temps per a fer tants comentaris al blog. Una de les entrades que més m'agradat ha sigut la de descriure i parlar sobre alguna persona famosa que t'agradara molt. L'única suggerència que tinc per a la professora és que fem més activitats de llibre o donar més teoria escrita per a tindre totes les coses que hem d'estudiar.

biografia lingüística

Els meus avis eren de poble els dos; un de Polinya de xuquer i l'altre de Teulada X crec que parlaven en valència,X el que era de Polinyà es va anar a viure des de petit a un poble de Conca; aleshores amb els seus avis parlava en valencià, però amb la resta en castellà,X crec que l'altre està en la mateixa situació, X les meues àvies, com que són d'Andalusia, són les dos bilingües passives perquè no parlen el valencià però com que s'han passat molt de temps ací a València entenen el valencià, X els meus pares, però, que han nascut els dos a Alzira, sí que EL parlen els dos però en el cas del meu pare parla menys en valencià perquè s'expressa millor en castellà, X  la meua mare, com que treballa a l'Ajuntament de Xàbia parla més en valencià però a casa parlem tots castellà, X la meua mare té un C1 de valencià.Jo; com he anat des de menut a la línia en valencià no em costa molt expressar-me en valencià ni parlar amb la gent, però normalment en parle en castellà amb tothom. A més de castellà i valencià en parle angles, que porte aprenent-lo 9 anys i tinc un B1; també francés. X vaig començar a estudiar francés quan vaig entrar a l'institut perquè ja feia molts anys que estudiava anglés i volia provar amb un idioma nou que a soles fa 4 anys i tinc un A2.
Una anècdota és que jo de petit parlava en valencià a casa però un dia vaig canviar i vaig començar a parlar en castellà, fins ara.

Biografía Lingüística

Majoritàriament tota la meua família parla el castellà. Per part de la meua mare es parla un poc de basc perquè mon avi era de Navarra però res més especial.

La meua mare parla un poc de valencià perquè va estudiar per a fer el mitjà i el mau pare el va aprendre al treball, amb els seus companys. El meu germà i jo parlem valencià i castellà des de bressol. Jo porte des de primer de primària (9 anys) aprenent anglés i FRANCÉS des de tercer de primària (7 anys), però preferisc mil vegades parlar en anglés que en francés, ja que em resulta més fàcil.

El meu nivell de la llengua que més domine a la que menys és: castellà, Anglés, valencià i Francés. Fa dos anys vaig anar a Amsterdam i em va tocar parlar anglés però el dominava suficientment com per a anar a qualsevol lloc.

La veritat és que la llengua que més m'agrada parlar és l'anglés encara que em coste més. És un idioma que m'agradaria dominar perfectament junt amb l'italià què estic intentant aprendre.

Finalment uns altres idiomes que voldria aprendre són l'alemany, el xinés i l'anglés més orientat al Regne Unit.

ARGAYA A.

Biografia lingüística

Jo, hem considere principalment plurilingüe passiu tenint com a llengua principal el castellà i secundàries el valencià, el francés i l'anglés.

El castellà sent la llengua que més parle ha sigut la primera que he aprés i sempre l'he parlada tant a l'àmbit social com al familiar. Això és deu al fet que ma mare és bilingüe passiva, ja que sempre parla castellà. En el cas del meu pare a pesar de ser plurilingüe majoritàriament sempre m'ha parlat en castellà.

En el cas del valencià i el francés, les he aprés a causa de l'estudi realitzat des de primària fins ara. En canvi l'anglés l'he aprés en una acadèmia com una extraescolar, també des de primària.

En el cas de la meua mare ella és bilingüe passiva a causa del fet que ha utilitzat sempre el castellà encara que el valencià sempre ha estat present en la seua vida de moltes maneres; la més recent vam ser jo i les meues germanes, els quals al donar valencià a l'escola va haver de repassar-lo per ajudar-nos amb els estudis, ja que el meu pare mai havia estudiat el valencià. Per part del meu pare, ell va nàixer a Algèria i va viure uns 25 anys allí; a causa d'això va aprendre l'àrab i a parlar francés i va donar un poc d'angles en l'escola. Més tard (,) en vindre ? no sabia parlar castellà així que sense ajuda va començar a aprendre,(.) més tard, a pesar d'haver aprés el castellà, no sabia valencià però amb la necessitat d'ajudar-nos amb els deures va fer un petit curs on va aconseguir aprendre el més bàsic.

BIOGRAFIA LINGÜÍTICA

A la meua biografía lingüística es dóna la situació que les dues famílies, tant paterna com materna són i viuen fora de la Comunitat, la paterna de Murcia i la materna de Castella La Manxa.

En la meua família paterna tots els avis i els fills unicament parlen castellà, doncs són monolingües.
En la meua família materna ocorre el mateix, però una curiositat de la meua avia es que va nàixer a Galicia, no parla galec però ho enten, aleshores es pot dir que és una bilingüe passiva. Això es va produir després de la Guerra Civil, el galec va sofrir una situació de diglòssia. La meua avia m'ha contat que estava mal vist parlar galec.
Els meus pares van arribar d'Holanda a València cap a a l'any 2000 per a quedar-se uns anys. Els dos són per la seua procedència monolingües pel castellà, malgrat que els dos parlen altres idiomes.
Ja en el 2004 la meua mare va estudiar valencià per a ajudar-nos i es va convertir en una bilingüe instrumental.
La meua germana i jo ens hem educat en valencià, som bilingües actius, però en el cas de la meua germana, és un bilingüisme més simètric que el meu.
Aleshores, en la meua família crec que no hi ha un problema lingüístic, tan sols una interacció d'origen geogràfic. 

Biografía lingüística

Primer parlaré de la meua besàvia, aquesta es va criar a un poble de Castella La Manxa i, per tant, tant son pare com sa mare li parlaven en castellà; malgrat això, des de menuda es va mudar a Sueca (poble de la província de València) i des d’aleshores per amics i influències començà a parlar en valencià// més o menys es va mudar als quatre anys, per tant ella és bilingüe activa i va criar a la seua filla, la meua àvia per part de mare, parlant-li sempre el valencià, tant ella com el meu besavi; per tant la meua àvia té com a llengua principal el valencià i com a segona llengua el castellà, ja que el va aprendre a escola. 

El que ocorre és que quan la meua besàvia va aprendre el valencià per parlar-lo amb els amics, era època franquista i, per tant l’ús d’aquesta llengua estava molt limitat. Si a açò li afegim la intervenció del castellà, ja que era la llengua principal de la meva besàvia, tenim un valencià prou castellanitzat.

Passant al meu avi per part de mare, aquest va viure fins als sis anys a la província de Badajoz, a Extremadura, per tant parlava el castellà a casa; als sis anys es va mudar tota la família a Avinyó, al sud-est de França, on van adquirir un domini total del francés i van aprendre un poc d’àrab, i entendre’l a la perfecció. Als dèsset anys el meu avi es va mudar a Sueca, on va aprendre la llengua valenciana, la qual també domina perfectament, per tant ens trobem davant un cas de trilingüisme, però hui en dia el meu avi només parla el valencià habitualment, ja que segueix vivint a Sueca.

Anem amb la meua àvia per part de pare; aquesta parlava el valencià a casa, és la seua llengua principal; però va aprendre el castellà a l’escola i, en aquest cas parlem d’un bilingüisme actiu, perquè la meua àvia parla castellà amb el meu avi.

El meu avi per part de pare es va criar a Albacete, Castella la Manxa, per això a casa parlava el castellà, i  per tant és la seua llengua principal; però als tretze anys es va mudar al Perellonet (poble de València),// no va aprendre el valencià, però l’entén perfectament i més o ments pot comunicar-se.

Ja acabant, ma mare es va criar parlant el valencià com a primera llengua i va aprendre el castellà a l’escola,/ observem un cas de bilingüisme passiu, perquè al dia a dia només parla el valencià.

Mon pare té un control total del castellà i el valencià, ja que sa mare li parlava en valencià i són pare en castellà, a més parlem d’un bilingüisme actiu perquè molts dels cosins de mon pare són de Paterna i per tant, parlen castellà.

Per últim jo hem vaig criar parlant el valencià a casa, per tant és la meua primera llengua, però vaig aprendre el castellà a l’escola i al practicar judo a un C.A.R (centre d’alt rendiment) on hi ha gent de tot el país, inclús llatinoamericans; tenim un cas de bilingüisme actiu,

Veient aquesta biografia, podem comprovar que hi ha una clara interferència del castellà al valencià en la meua família, siga per part de mare siga per part de pare.

Biografia lingüística

Des que soc petita en ma casa sempre s'ha parlat el valencià i el castellà, pel que som bilingües actius. Començaré parlant d'aquestes dues llengües, ja que són les que més utilitze.

La veritat és que a la meua infància, fins a l'edat dels 6 anys no puc recordar bé quina llengua parlava. Només sé que mon pare sempre ha volgut que jo fos valencianoparlant (ja que ell era mestre de valencià), pel que tota la vida m'ha parlat en aquesta llengua. Pense que quan anava a infantil per la influència dels companys i les companyes de classe, a casa quasi mai parlava en valencià. A causa de l'interés de mon pare en què jo no abandonara aquesta llengua, als sis o set anys em va dir que si li preguntava alguna cosa i ho feia en castellà ell faria com si no m'entengués, i des d'aquell moment amb ell he parlat sempre valencià. A banda, cal dir que mon pare parla altres idiomes com l'anglés, l'italià i el portugués.

El cas de ma mare és diferent. Ella sap parlar el valencià, però no l'utilitza molt sovint. Per exemple, quan parla amb mon pare ho fa en castellà moltes vegades. Encara així, sempre que tenim converses en família ho fem en valencià, i això converteix a aquesta llengua en l'oficial de la família. També cal dir que ma mare i jo vam viure a Tarragona durant dos anys quan jo era petita (just després de nàixer), pel que ma mare té cert domini de l'idioma. Actualment continuem viatjant molt sovint a Catalunya, ja que ma mare va fer moltes amistats.

Ara sí, parlant dels meus iaios (paterns), cal definir el context sociolingüístic del qual provenen. Van nàixer als anys 40 a una zona rural d'Aragó (un poble anomenat Bello) totalment castellanoparlant. El meu iaio Neftalí va estudiar durant la seua infància i la major part de l'adolescència a Girona i Campello i això li va fer viure en un context bilingüe, ja que el català era llengua habitual en els contextos informals. També en aquest centre educatiu va realitzar algunes activitats extraescolars en les quals s'usava el català, com per exemple una representació dels Pastoret que el dia de hui encara que ja no parle valencià es recorda perfectament. Més tard es va instal·lar a València i va entrar a formar part del cos de policia local, la seua dedicació professional també va fer que estiguera en contacte i usara el valencià informalment.

Per altra banda, la meua iaia Ino (també de Bello), a pesar del seu origen i d'haver-se instal·lat a viure al barri del Carme (als anys 50) mai va tindre l'oportunitat de desenvolupar l'ús de valencià, ja que va ser mestressa de casa tota sa vida. (encara així és bilingüe passiva i ho entén perfectament).

El cas dels meus iaios materns és diferent. El meu besavi (Ramonet) era de Paiporta, un poble de l'horta sud, es va casar amb la meva besàvia que era de Múrcia. Ella va aprendre valencià i van educar a la meva iaia en valencià. A més la meua iaia va treballar a un forn en Benicalap, pel que parlava valencià amb els clients i clientes. A diferència d'això, el meu iaio Àngel mai va tindre l'oportunitat d'aprendre valencià perquè provenia d'un altre poble de Terol.

Ara centrant-me més en mi, estic estudiant UNA altra llengua, l'anglés. Respecte a aquesta, em consideraria bilingüe instrumental, ja que no ho faig per a integrar-me en la societat anglesa sinó que ho faig per a dominar la llegua, ja que és internacional, em pot servir per a viatjar i pot donar-me moltes oportunitats. No la domine completament, tinc un nivell B1, però sé parlar-la i entendre-la, per tant aquest bilingüisme és asimètric perquè no tinc igual domini que amb el valencià. Per a reforçar la pràctica de l'anglés he fet alguns viatges a Anglaterra tant amb la meva família com amb un grup d'estudiants a una família d'acollida.

Per a acabar amb la biografia m'agradaria dir que amb la llengua que em sent més a gust parlant és en valencià perquè és la meua llengua familiar, però encara així continue parlant el castellà amb la majoria dels meus amics i amigues.

La família de mon Pare al poble de Bello.

Jo amb el meu iaio Neftalí

Biografia linguística

Sóc Pablo i tinc 15 anys. Vaig nàixer a València, Espanya, i tinc la sort de ser un bilingüe actiu, parle i entenc valencià i espanyol. Tota la meua família és espanyola, per tant ja es pot predir que tots hem parlat el mateix idioma. Encara així no tots els meus avantpassats han nascut a València,X per exemple, els meus besavis paterns van néixer a Tomelloso, Ciutat Real, i eren monolingües de l'espanyol.

De petit els meus pares em criaren en castellà. No obstant això, presentava un bilingüisme passiu amb el valencià, ja que de petit quan anava a cals avis ells em deien o cantaven alguna cosa en aquest idioma, i jo l'entenia però no sabia parlar. Vaig començar la meua educació en castellà, i no va ser fins a segon de primària que em vaig passar al grup en valencià. Recorde una sensació de frustració, ja que jo intentava i volia parlar l'idioma però no sabia com. Afortunadament, vaig tindre la sort d'aprendre de pressa i adaptar-me com més aviat millor. Vaig continuar la meua formació educativa en aquest idioma fins al dia d'avui, però a casa s'ha mantés la tradició de parlar en castellà i em sent més còmode parlant en aquest idioma que en valencià.

La situació del meu germà és molt pareguda a la meua. Ell va canviar-se de línia al mateix temps que jo, però com que em supera en 3 anys ho va fer al cinqué curs de primària, i va costar-li un poc més l'adaptació però a la fi ho va aconseguir.

Els meus pares van tindre una situació més diferent de la meua. La meua mare mai va aprendre valencià a l'escola, ho va fer a casa. Els estudis impartits pels col·legis de monges en l'època del franquisme eren en castellà, la raó d'açò pot ser una diglòssia existent entre el castellà i el valencià; o inclús una discriminació per prejudicis cap al segon idioma, ja que segons recorden els meus pares, parlar en valencià era vist com una "cosa de poble". La meua mare també va aprendre francés a l'escola, del que encara se'n recorda.

El cas del meu pare no és diferent. Va aprendre valencià pels seus pares, ja que l'escola estava en castellà, per les raons explicades anteriorment. En el seu cas, ell també va aprendre anglés.

Amb ells, la meua família, he tingut la sort de viatjar a països amb diferents llengües. Si hi ha cap cosa que m'agradaria destacar, seria que dóna igual el país on estes o la llengua que parles, ja que sempre t'entendran gràcies a signes, gestos, o simplement el context. He estat en contacte amb el portugués, alemany, francés, anglés, txec i hongarés. Aquests dos últims són els que més m'han sorprés, potser perquè utilitzen alguns caràcters diferents o perquè provenen de diferents arrels lingüístiques.

Foto d'un cartell en txec a Praga

Biografia lingüística

 La llengua que prioritza en la meua família és el castellà,X no obstant això, hi ha membres que comprenen altres llengües i fins i tot poden arribar a parlar-lesX  com és el cas de l'italià o l'alemany,X  això pel fet que els meus avis materns durant la dictadura franquista van emigrar a Suïssa. La meua àvia es defensa molt bé amb l'italià, és capaç d'entendre-ho pràcticament tot i parlar-ho amb mitjana fluïdesa, però a Espanya no té amigues que ho parlen així que està perdent el coneixement de la mateixa,X  en canvi no té ni idea d'alemanyX  ja que treballava en una fàbrica tèxtil on totes les seues companyes eren italianes. D'altra banda X el meu avi entén alemany, ho parla, és capaç de llegir llibres i fins i tot escriure, en canvi d'italià sap ben poc perquè al ser pintorX  treballava en una empresa on el seu cap i els seus companys solament es comunicaven en alemany això pel fet que Basilea (ciutat on van viure, situada molt al nord del país i on va néixer la meua mare) predomina el monolingüisme.

 Tres anys després del seu naixement, és a dir, l'any setanta-dos, van decidir tornar al seu país d'origen, Espanya, gràcies al fet que la dictadura estava en les seues hores més baixes i tenien grans ànsies de retrobar-se amb tots els seus familiars i amics,X  desgraciadament no van poder abraçar-se amb tots perquè molts havien mort en escamots d'afusellament per ser republicans, entre ells el meu besavi. Van arribar a València, la meua mare va cursar primària en castellà perquè entre que s'aprovava la constitució i es posava en marxa la contractació de professors i el canvi d'horaris no va poder estudiar més llengües fins a BUP, així que va començar a estudiar la llengua autòctona de la comunitat valenciana i també francés a secundària.

 Si analitzem la situació de la llengua en la meua família més pròximaX  podríem dir que el meu pare és bilingüe actiu perquè parla i comprén a la perfecció tant el castellà com el valencià,X  la meua mare és bilingüe passiva perquè domina el castellà, però el valencià  li costa parlar-ho amb propietat,X  no obstant això, entén també el francés, però no ho parla. La meua germana petita és plurilingüe instrumental, parla i entén perfectament el valencià i el castellà, però també té un bon nivell d'anglés,X  té onze anysX  així que encara li queda molt per estudiar i diu que té ganes d'aprendre francés,X  ja es veurà en un futur. 

 Per a finalitzarX  diria que jo sóc una persona plurilingüe perquè el castellà el domine, el valencià ho entenc perfectament, puc escriure ('l), però sé que encara tinc moltes faltes i que hauria de perfeccionar-lo,X  també tinc un mínim nivell de llatí amb el qual puc comprendre el més bàsic però no puc parlar-ho,X  d'altra banda, estic cursant en una acadèmia d'anglés el nivell B2 per tant ho entenc bé, puc escriure ('l) i parlar-ho, X òbviament em queda molt que estudiar i amb el pas dels anys aniré adquirint un millor nivell. També cal destacar que aquest estiu m'he proposat aprendre una mica d'italià pels meus propis medis, és a dirX  amb internet i com no, amb l'ajuda de la meua àvia.