Biografía lingüística

Primer parlaré de la meua besàvia, aquesta es va criar a un poble de Castella La Manxa i, per tant, tant son pare com sa mare li parlaven en castellà; malgrat això, des de menuda es va mudar a Sueca (poble de la província de València) i des d’aleshores per amics i influències començà a parlar en valencià// més o menys es va mudar als quatre anys, per tant ella és bilingüe activa i va criar a la seua filla, la meua àvia per part de mare, parlant-li sempre el valencià, tant ella com el meu besavi; per tant la meua àvia té com a llengua principal el valencià i com a segona llengua el castellà, ja que el va aprendre a escola. 

El que ocorre és que quan la meua besàvia va aprendre el valencià per parlar-lo amb els amics, era època franquista i, per tant l’ús d’aquesta llengua estava molt limitat. Si a açò li afegim la intervenció del castellà, ja que era la llengua principal de la meva besàvia, tenim un valencià prou castellanitzat.

Passant al meu avi per part de mare, aquest va viure fins als sis anys a la província de Badajoz, a Extremadura, per tant parlava el castellà a casa; als sis anys es va mudar tota la família a Avinyó, al sud-est de França, on van adquirir un domini total del francés i van aprendre un poc d’àrab, i entendre’l a la perfecció. Als dèsset anys el meu avi es va mudar a Sueca, on va aprendre la llengua valenciana, la qual també domina perfectament, per tant ens trobem davant un cas de trilingüisme, però hui en dia el meu avi només parla el valencià habitualment, ja que segueix vivint a Sueca.

Anem amb la meua àvia per part de pare; aquesta parlava el valencià a casa, és la seua llengua principal; però va aprendre el castellà a l’escola i, en aquest cas parlem d’un bilingüisme actiu, perquè la meua àvia parla castellà amb el meu avi.

El meu avi per part de pare es va criar a Albacete, Castella la Manxa, per això a casa parlava el castellà, i  per tant és la seua llengua principal; però als tretze anys es va mudar al Perellonet (poble de València),// no va aprendre el valencià, però l’entén perfectament i més o ments pot comunicar-se.

Ja acabant, ma mare es va criar parlant el valencià com a primera llengua i va aprendre el castellà a l’escola,/ observem un cas de bilingüisme passiu, perquè al dia a dia només parla el valencià.

Mon pare té un control total del castellà i el valencià, ja que sa mare li parlava en valencià i són pare en castellà, a més parlem d’un bilingüisme actiu perquè molts dels cosins de mon pare són de Paterna i per tant, parlen castellà.

Per últim jo hem vaig criar parlant el valencià a casa, per tant és la meua primera llengua, però vaig aprendre el castellà a l’escola i al practicar judo a un C.A.R (centre d’alt rendiment) on hi ha gent de tot el país, inclús llatinoamericans; tenim un cas de bilingüisme actiu,

Veient aquesta biografia, podem comprovar que hi ha una clara interferència del castellà al valencià en la meua família, siga per part de mare siga per part de pare.