Memòria del portafoli i del curs

L'any passat en l'assignatura de valencià fèiem sota tot lliteratura, anavem molt a la biblioteca a llegir però aquest any hem estat més a classe. Hem tingut la novetat de trobarnos amb llibres un poquet més serios i la professora ha donat molt el tema dels pronoms. Quasi finalitzant el curs hem llegit i parlat sobre les llengües, quines parlem, quan, a on...

El blog també va ser una sorpresa, mai havíem fet això però ha estat divertit, pense que pot servir per fer-ho també a batxillerat. Destaque la entrada de les llengües perquè era una biografia i una poca més intima.

Biografia lingúística

Vaig néixer en València, Espanya, el setge de juny del 2002.

Ací en València es parla el valencià X que és una llengua procedent del català, però la llengua oficial d'Espanya és el castellà. Jo parle les dues llengües, des de petit he donat classes en valencià tant en el col·legi com en l'institut. En l'àmbit social jo parle el castellà,X en la meua casa sempre s'ha parlat el castellà perquè la meua família mai va estudiar en valencià, entre els meus amics és més comú que de vegades parlem el valencià però generalment parlem castellà.

La meua mare és d'ací d'Espanya i no tinc pare, X des de petit he parlat el castellà com llengua mare perquè el valencià em vaig limitar a parlar en l'escola. Supose que és per aquesta raó que parle molt millor el castellà.

Mai he tingut la necessitat d'haver de parlar altra llengua per a parlar amb algú familiar o amic perquè tots en el meu cercle social parla el valencià i/o castellà, però quan vaig entrar a l'institut vaig començar a veure "anime", que són curtmetratges animats originaris del Japó. Vaig aprendre coses bàsiques com fer una presentació de qui sóc i un poc de vocabulari.

No són les úniques llengües que conec o parle, X des de l'escola he donat anglés a classe però mai m'ha interessat molt estudiar-la. Ara bé, des de petit també tinc una afició i és la cinefília, X sempre m'han agradat molt les pel·lícules de tots els tipus. Me'n recorde que quan anava al videoclub amb la meua mare era casí impossible triar-NE una que jo no haja vist, i ara més del mateix però amb el Netflix. Tot açò ve perquè ara cada vegada que vaig al cinema veig les pel·lícules en la seua llengua materna. I a poc a poc açò ajuda a avançar en llengües com l'anglés.

Calatayud.A  

Proposta de deures per a llatí.

En 4t d'ESO, en llatí, es dóna molt de vocabulari i la veritat és que els deures tampoc són molt complicats o avorrits, (cal una pausa major)  és la meua opinió és clar. Però hi ha més formes de fer deures en assignatures que son un altre idioma. Jo propose jocs d'enllaçar. No he vist cap, però si busques en internet segur que trobes algun.

Una proposta que em pareix bona és buscar textos en llatí per la ciutat i intentar traduir-los a casa, després en classe amb els companys. I que el professor explique les cosses que apareixen al text. Ho dic perquè moltes vegades anant pel carrer m'he trobat textos en llatí i em pareixia divertit intentar traduir, sense anar molt lluny davant del meu antic carrer havia un.

Moltes de les nostres paraules (per no dir quasi totes) tenen orígens del llatí i sabent estes no costa tant memoritzar les paraules. Es pot jugar amb això per fer deures que poden ser entretinguts i divertits.  




Calatayud.A                                    
                                                     

Els relats de marca

Els relats de marca es presenten a l'última part del llibre.

Un "relat de marca" és un relat fet per a presentar la marca atractiva, convincent i llampant per al públic. Com relatar-nos l'història de la marca, ficant les seues característiques i aspectes bons.

L'autora de llibre va vindre el passat 30 de gener a donar-nos una xarrada en aquesta ens presentava els contrarrelats, el contrari als relats. Un contrarrelat parla de les males accions que ha fet la marca en qüestió, ací parlem de mala publicitat; de comportaments no adequats; de descuits que pot haver tingut on insulta a un grup de persones o col·lectiu. En qüestió, accions que no poden fer-li cap bé a la marca si ixen a la llum. Solen causar polèmiques que podrien fer que les marques és vagen a la ruïna.

En el llibre l'autora ens conta també sobre l'evolució de la publicitat en les marques.



Calatayud.A

Les marques del S. XIX

En aquesta part del llibre es parla de les marques que van nàixer en el segle passat, de com han canviat i que no són les mateixes. Al principi l'important era un bon producte, bona qualitat. Però ara el que importa és el que entra pels ulls.

En els anuncis de cotxe (per exemple) mostren el cotxe, mostren una persona feliç pel simple fet de tindre aquest cotxe; unes vistes cridaneres a la platja o les muntanyes amb preciosos colors verds; et mostren un cotxe que ens fan creure que és gegantesc i un material brillant. Però no ens diuen les seues característiques, perquè això a penes importa.

El problema no és sol de les marques, nosaltres també participem en aquest joc. Quan comprem ens fixem que la camisa ens quede bé,  tinga colors que atraguen,* poques persones miren les característiques del vedat o el percentatge d'aquest en la camisa. Potser estem comprant una camisa que és preciosa i ens queda fenomenal però que ens durarà, amb sort, 1 any.

Les marques al meu dia a dia

En el nostre dia a dia ens veiem sotmesos a haver de fer la selecció de una o altra marca per a comprar un producte* ja puga ser una peça de roba o menjar, fins i tot electrònica.

La nostra elecció pot veure's afectada pels nostres coneixements sobre aquella marca o simplement d'aquest tipus de productes, saber que en moltes ocasions aquestes peces (en cas de roba) poden estar produïdes en Països Baixos el que sol portar a una explotació de treball i/o de menors.

I en el cas del menjar* sempre intentem buscar un producte barat sense fixar-nos en el que realment ens poden estar venent, dubte que quan compra la gent es fixe molt en la marca els que li crida realment l'atenció és un producte acolorit, amb colors rosa o verds perquè pensen que aquest pot ser "light" o "bio" però realment no és així, en moltes ocasions et venen el producte com una cosa saludable però podem arribar a sorprendre'ns en adonar-nos que el "pernil" que estem comprant té un 54% de pernil, o que realment el suc de taronja no porta ni una sola taronja natural.

Alan Moore

Persona a la que admire.

Alan Oswald Moore,  va naixer el 18 de novembre de 1953 a Northampton, actualment te 60 anys. És un escriptor anglès conegut principalment pel seu treball com a escriptor de còmics, entre aquests, els mes famosos són Watchmen, V de Vendetta, Fron Hell y Swamp Thing. És un dels millors escriptors de la novel·la gràfica, reconegut per totes les persones que segueixen aquest tipus de lectura, ha estat descrit com "un dels escriptors britànics més importants dels últims cinquanta anys".

Unitat 1 activitat (pàg 13) REDACTA

Basant-me en tot el que ha pogut avançar la tecnologia en aquesta ultima dècada* pense que és molt possible que en 100 anys ja es puguin veure prototips del Twin Twist (una ciutat sense terra i a la deriva) o fins i tot* comercialitzar amb això, però estic segur que si aquest projecte arriba a estar llest pel 2115 serà més bé un motiu de luxe per a les persones que una forma de supervivència per a l'ésser humà degút ha  l'elevació de la marea per l'escalfament global.


CALATAYUD.A