Memòria del portafoli i del curs

Les meues expectatives a principi de curs no eren molt esperançadores. Em pensava, i no crec que era l'únic, que aquesta assignatura anava a ser de les típiques on t'estudies el llibre sencer per després redactar a un examen, però estava enganyat. Quan la professora ens va transmetre la idea del blog em va cridar molt l'atenció, ja que anteriorment havíem tingut experiència amb aquesta plataforma, i m'havia agradat. Els treballs al blog m'han paregut molt innovadors i didàctics, ja que hem treballat els continguts que hem donat a classe d'una manera més atractiva.

Si he de destacar alguna entrada en especial, seria la de la biografia lingüística, ja que m'ha paregut molt interessant investigar sobre l'evolució de la llengua a la meua família. Un altre treball que m'ha agradat ha sigut el de la proposta de deures, ja que hem pogut expressar el nostre punt de vista respecte als deures i a més, hem donat una proposta alternativa.

Respecte als escrits propis que em pareixen més bons, destacaria la meua biografia lingüística, ja que té molta informació recavada, i la de la persona que admire, per la mateixa raó que l'anterior.

No tinc cap suggeriment dirigit al curs o la professora, tot em pareix com ha d'estar.

Biografia linguística

Sóc Pablo i tinc 15 anys. Vaig nàixer a València, Espanya, i tinc la sort de ser un bilingüe actiu, parle i entenc valencià i espanyol. Tota la meua família és espanyola, per tant ja es pot predir que tots hem parlat el mateix idioma. Encara així no tots els meus avantpassats han nascut a València,X per exemple, els meus besavis paterns van néixer a Tomelloso, Ciutat Real, i eren monolingües de l'espanyol.

De petit els meus pares em criaren en castellà. No obstant això, presentava un bilingüisme passiu amb el valencià, ja que de petit quan anava a cals avis ells em deien o cantaven alguna cosa en aquest idioma, i jo l'entenia però no sabia parlar. Vaig començar la meua educació en castellà, i no va ser fins a segon de primària que em vaig passar al grup en valencià. Recorde una sensació de frustració, ja que jo intentava i volia parlar l'idioma però no sabia com. Afortunadament, vaig tindre la sort d'aprendre de pressa i adaptar-me com més aviat millor. Vaig continuar la meua formació educativa en aquest idioma fins al dia d'avui, però a casa s'ha mantés la tradició de parlar en castellà i em sent més còmode parlant en aquest idioma que en valencià.

La situació del meu germà és molt pareguda a la meua. Ell va canviar-se de línia al mateix temps que jo, però com que em supera en 3 anys ho va fer al cinqué curs de primària, i va costar-li un poc més l'adaptació però a la fi ho va aconseguir.

Els meus pares van tindre una situació més diferent de la meua. La meua mare mai va aprendre valencià a l'escola, ho va fer a casa. Els estudis impartits pels col·legis de monges en l'època del franquisme eren en castellà, la raó d'açò pot ser una diglòssia existent entre el castellà i el valencià; o inclús una discriminació per prejudicis cap al segon idioma, ja que segons recorden els meus pares, parlar en valencià era vist com una "cosa de poble". La meua mare també va aprendre francés a l'escola, del que encara se'n recorda.

El cas del meu pare no és diferent. Va aprendre valencià pels seus pares, ja que l'escola estava en castellà, per les raons explicades anteriorment. En el seu cas, ell també va aprendre anglés.

Amb ells, la meua família, he tingut la sort de viatjar a països amb diferents llengües. Si hi ha cap cosa que m'agradaria destacar, seria que dóna igual el país on estes o la llengua que parles, ja que sempre t'entendran gràcies a signes, gestos, o simplement el context. He estat en contacte amb el portugués, alemany, francés, anglés, txec i hongarés. Aquests dos últims són els que més m'han sorprés, potser perquè utilitzen alguns caràcters diferents o perquè provenen de diferents arrels lingüístiques.

Foto d'un cartell en txec a Praga

Proposta de deures per a l'assignatura d'anglés.

A l'assignatura d'anglés em sembla que els deures que normalment manen són adequats per a l'assignatura, donat que l'aprenentatge d'una llengua precisa de pràctica. En canvi, també pense que aquesta assignatura podria variar un poc les seues tasques, i aportar coneixements mitjançant treballs més atractius per als alumnes.

Donat que a mi m'agrada la música i també l'anglés, una de les meues propostes seria treballar les lletres de cançons en aquest idioma. Aquesta és una activitat que actualment ja es realita, però ho fan molt pocs docents i poques vegades al curs. Em sembla que, a més, s'hauria de donar la possibilitat als alumnes de triar ells mateixos el material a treballar, i en conseqüència aquests treballarien amb més voluntat i tindrien la possibilitat d'expressar els seus gustos.
En el cas que  hagen alumnes que no tingueren l'hàbit d'escoltar música, el professor o professora donaria una llista de cançons o artistes adequats per a treballar, i així potser trobarien els seus gustos!

Relats de marca

A la segona i última entrada del llibre, l'autora ens presenta els Relats de Marca. Aquests són breus textos que ens fan un breu recorregut per la història de la marca, les seues característiques principals i els seus aspectes més reconeguts. Seguidament, l'autora aprofita la marca Benetton i Oxfam Intermón per contar-nos com ha evolucionat la publicitat al pas del temps.

Trobe que l'última part del llibre és de la que més he gaudit, ja que l'he trobada més dinàmica i amena. A més, m'ha paregut que he aprés molt sobre publicitat i les marques que tracta.

Personalment, el que més em va sorprendre de la xarrada que ens va donar l'autora va ser la publicitat que feia Toscani als anys 80 i 90, on els seus comentats i criticats anuncis van fer que la marca per a la qual treballava, Benetton, estiguera en boca de tots, i per tant augmentara la seua fama.

Aquest llibre m'ha semblat molt interessant i educatiu, encara que trobe que ha anat progressant respecte al seu dinamisme cap al final de l'obra.

Les marques del s.XXI

Ja feta la introducció, l'autora passa a fer un repàs de l'evolució de les marques a través del temps. L'inici del que coneixem com a marca va ser al final del s. XVIII, amb la Marca Tradicional. Als anys vint del segle passat, les Marques Modernes aparegueren. Finalment, la marca com la coneguem hui, aparegué als anys huitanta. A més, l'autora descriu els components d'una marca i el que aporten a ella.

Personalment, m'ha impressionat saber que les marques han evolucionat tant des del seu sorgiment, ja que pensava que el temps no els havia afectat. També m'ha resultat molt curiós saber com els components d'una marca són tan importants i ens afecten en gran mesura. Per exemple, gràcies al logo o color característic d'una marca podem reconéixer-la fàcilment (verd - Amena). En general, les marques tenen els seus mètodes i tàctiques per fer-se conéixer i endinsar-se en les nostres vides.



MULAS P

Influència de les marques en el meu dia a dia

Una marca és un bé immaterial, però que es pot veure representada físicament en un producte que ofereix. A la primera part del llibre aprenem que una marca es basa en un nom, logo, relats, valors, emoció, confiança i sentit. Ara que ja sabem què és una marca, ens podem preguntar: Com ens afecten en la nostra vida diària?

Personalment no tinc cap preferència per una marca concreta. Per posar un exemple, a l'hora de vestir procure comprar el que m'agrada, sense fixar-me en la marca, encara que aquesta acció no m'agrada, ja que pot afectar a una part del món explotada per la societat del tèxtil, Àsia. Per tant, les marques no sols ens afecten individualment, també ho fan de manera global. Hem de destacar la influència d'aquestes en el nostre planeta, on vivim, i per tant, ens afecta a tots. 

Com ja he dit, no m'agrada fixar-me en les marques, no obstant reconec que gràcies al nom d'aquestes podem identificar ràpidament (si ens informem prèviament) productes de qualitat i els valors amb els quals han sigut creats, com per exemple a l'alimentació i l'electrònica, on reconec que sí que em fixe. No sols ens relacionem amb les marques de manera directa, indirectament també. Un cas que podem anomenar és l'aparició d'anuncis publicitaris als nostres espais públics, els carrers, o fins i tot a la televisió, endinsant-se en la nostra vida privada.

Per a concloure, remarque que no m'agrada fixar-me en marques, encara que admet que la història d'alguna sí que m'inspira i em meravella.

Ariana Grande

Ariana Grande és una actriu, cantant i filantropa nord-americana. L'any 2008 va començar la seua carrera a Broadway, al musical "13". Més tard, va continuar com a actriu a la cadena Nickedoleon interpretant a Cat en Victorious. 

L'any 2013 i 2014 va publicar els seus dos primers àlbums, que li facilitaren el reconeixement mundial a la indústria musical. Dos anys després, l'any 2016, va publicar el seu tercer àlbum, "Dangerous Woman", amb el qual va iniciar la seua segona gira mundial. Aquesta va veure's marcada per un atemptat terrorista al seu concert a Manchester, que va matar 22 assistents. Una setmana després, l'artista va tornar a la ciutat i organitzà un concert benèfic amb més estreles mundials per recaptar diners per als afectats. Després Ariana va desaparéixer de l'ull públic durant mesos. L'any 2018, va publicar el seu quart àlbum, "Sweetener", inspirat en aquest incident i en donar-li la volta a les coses roïnes per enfocar-se en les bones.

Admire a aquesta artista perquè em pareix una dona molt forta i amb uns ideals que compartim. A més, m'agrada com es pren les males situacions, com he dit, prestant atenció al costat positiu de les coses. No és menys la seua solidaritat i estima que té a les persones. Tampoc menyspree la dona treballadora i dedicada que és, i em fascina la seua passió per la música. Cal remarcar que em pareix impressionant i admirable la seua habilitat amb el cant, la veu i la cultura musical que té.

MULAS P

Per què el cel és blau?

Quan acaba un temporal, una tronada o quan desapareixen els núvols, sempre veiem que el cel continua sent blau. Però, per què és així? Primerament hem de destacar que el cel no és blau; el que sí que és cert és que de dia el veiem d'aquest color.

Els científics especialitzats en la matèria han demostrat que el color blau del cel no es deu al reflex del color de la mar (que precisament el veiem blau pel reflex del color del cel), sinó que aquest agafa el característic color blau a causa de la tonalitat que pren l'atmosfera en ser il·luminada pels rajos del Sol. Si ens posem més tècnics, podem dir que la llum del Sol, per tal de creuar l'atmosfera, està obligada a cedir part de la seua energia, desprenent-se sobretot de freqüències on la longitud d'ona és més curta i energètica de l'espectre lluminós, on estan els colors blaus. Així es crea aquesta il·lusió òptica.
 

FONTS:

«AIXÍ S’ORIGINA EL BLAU AL CEL». <http://astrogea.org/divulgacio/cel_blau.htm>. Consulta: octubre 2018

<http://oratgenet.com/per-que-el-cel-es-blau/>. Consulta: octubre 2018

«Perquè el cel és blau i els núvols són blancs?» <https://arweenn.wordpress.com/2009/03/06/148/>. Consulta: octubre 2018

MULAS P

Unitat 1 Act. 2 Pàg. 13

TwinTwist ens presenta un projecte d'habitatge flotant independent que tracta de satisfer totes les necessitats dels seus residents. Jo considere que aquest text és de ciència-ficció. Hi ha diverses raons que em fan pensar això com, per exemple, que les idees que aporta l'autor em semblen molt complicades de portar a la realitat hui en dia, en 10 anys o en 100.
La possibilitat d'epidèmies en un lloc tancat i aïllat, una gran marejada o un fort vendaval, faria d'aquest complex una trampa mortal.

En conclusió, aquest text ho considere ciència-ficció perquè mai serà reial.

MULAS P