Memòria del portafoli i del curs.

A principis de curs, m'esperava que en l'assignatura de valencià notaria un major nivell al de l'any passat, també pensava que no anàvem a fer moltes activitats interactives però no ha sigut així. Pense que la creació d'un blog ha sigut una bona idea. És un lloc en el qual es poden penjar tots els treballs dels alumnes, i aquesta és la raó per la qual em pareix molt més pràctic que el drive que utilitzàvem l'any passat, ja que no cal enviar un correu cada vegada que acabes una redacció.

La idea que les entrades foren públiques al principi no m'acabava d'agradar, però ara pense que si fas una entrada en la qual t'has esforçat pot ser bona idea que tota la gent puga accedir a ella i gaudir-la igual que tu.

El fer tantes entrades durant el curs ens ha ajudat a millorar la nostra expressió escrita. En la meua opinió també ens ha motivat més a escriure. A mi en general totes les entrades m'han paregut prou interessants però la que més he gaudit és sense cap dubte la biografia lingüística. Aquesta no ha sigut només una redacció sinó que ha sigut una espècie de treball de recerca sobre la teua família. Gràcies a aquesta entrada he pogut esbrinar moltes coses que no sabia dels meus avis i besavis, per això pense que ha sigut molt útil. Crec que així es demostra que si s'escull un tema interessant la motivació augmenta i s'aconsegueixen molts millors resultats.

(ací deixe l'enllaç de la meua entrada: https://portafolidequartb.blogspot.com/2019/06/biografia-linguistica_2.html)

Per a acabar en una reflexió general del curs, he de dir que aquesta assignatura m'ha deixat molt impressionada. M'ha agradat que igual que l'any passat hem fet altres coses a banda d'exàmens; per una banda el que ja he comentat del blogger, però per altra han sigut els videolits, que en general sempre m'ha agradat fer. També les lectures han sigut prou interessants, però el que més he gaudit ha sigut la Valencianada. Acabaré parlant d'aquesta activitat que ens ha permés aprendre a moure'ns per la ciutat, història i a relacionar-nos en valencià.

Biografia lingüística

Des que soc petita en ma casa sempre s'ha parlat el valencià i el castellà, pel que som bilingües actius. Començaré parlant d'aquestes dues llengües, ja que són les que més utilitze.

La veritat és que a la meua infància, fins a l'edat dels 6 anys no puc recordar bé quina llengua parlava. Només sé que mon pare sempre ha volgut que jo fos valencianoparlant (ja que ell era mestre de valencià), pel que tota la vida m'ha parlat en aquesta llengua. Pense que quan anava a infantil per la influència dels companys i les companyes de classe, a casa quasi mai parlava en valencià. A causa de l'interés de mon pare en què jo no abandonara aquesta llengua, als sis o set anys em va dir que si li preguntava alguna cosa i ho feia en castellà ell faria com si no m'entengués, i des d'aquell moment amb ell he parlat sempre valencià. A banda, cal dir que mon pare parla altres idiomes com l'anglés, l'italià i el portugués.

El cas de ma mare és diferent. Ella sap parlar el valencià, però no l'utilitza molt sovint. Per exemple, quan parla amb mon pare ho fa en castellà moltes vegades. Encara així, sempre que tenim converses en família ho fem en valencià, i això converteix a aquesta llengua en l'oficial de la família. També cal dir que ma mare i jo vam viure a Tarragona durant dos anys quan jo era petita (just després de nàixer), pel que ma mare té cert domini de l'idioma. Actualment continuem viatjant molt sovint a Catalunya, ja que ma mare va fer moltes amistats.

Ara sí, parlant dels meus iaios (paterns), cal definir el context sociolingüístic del qual provenen. Van nàixer als anys 40 a una zona rural d'Aragó (un poble anomenat Bello) totalment castellanoparlant. El meu iaio Neftalí va estudiar durant la seua infància i la major part de l'adolescència a Girona i Campello i això li va fer viure en un context bilingüe, ja que el català era llengua habitual en els contextos informals. També en aquest centre educatiu va realitzar algunes activitats extraescolars en les quals s'usava el català, com per exemple una representació dels Pastoret que el dia de hui encara que ja no parle valencià es recorda perfectament. Més tard es va instal·lar a València i va entrar a formar part del cos de policia local, la seua dedicació professional també va fer que estiguera en contacte i usara el valencià informalment.

Per altra banda, la meua iaia Ino (també de Bello), a pesar del seu origen i d'haver-se instal·lat a viure al barri del Carme (als anys 50) mai va tindre l'oportunitat de desenvolupar l'ús de valencià, ja que va ser mestressa de casa tota sa vida. (encara així és bilingüe passiva i ho entén perfectament).

El cas dels meus iaios materns és diferent. El meu besavi (Ramonet) era de Paiporta, un poble de l'horta sud, es va casar amb la meva besàvia que era de Múrcia. Ella va aprendre valencià i van educar a la meva iaia en valencià. A més la meua iaia va treballar a un forn en Benicalap, pel que parlava valencià amb els clients i clientes. A diferència d'això, el meu iaio Àngel mai va tindre l'oportunitat d'aprendre valencià perquè provenia d'un altre poble de Terol.

Ara centrant-me més en mi, estic estudiant UNA altra llengua, l'anglés. Respecte a aquesta, em consideraria bilingüe instrumental, ja que no ho faig per a integrar-me en la societat anglesa sinó que ho faig per a dominar la llegua, ja que és internacional, em pot servir per a viatjar i pot donar-me moltes oportunitats. No la domine completament, tinc un nivell B1, però sé parlar-la i entendre-la, per tant aquest bilingüisme és asimètric perquè no tinc igual domini que amb el valencià. Per a reforçar la pràctica de l'anglés he fet alguns viatges a Anglaterra tant amb la meva família com amb un grup d'estudiants a una família d'acollida.

Per a acabar amb la biografia m'agradaria dir que amb la llengua que em sent més a gust parlant és en valencià perquè és la meua llengua familiar, però encara així continue parlant el castellà amb la majoria dels meus amics i amigues.

La família de mon Pare al poble de Bello.

Jo amb el meu iaio Neftalí

Proposta de deures per a l'assignatura d'història

Pense que durant aquest curs els deures d'història són els que menys em motiven. La història em pareix una assignatura prou interessant i crec que es pot treballar un tema de diverses maneres.

La meua proposta seria, per una banda, fer les activitats del llibre a classe. Amb això vull referir-me que a mesura que es va explicant, es facen les activitats relacionades amb cada apartat, així d'alguna manera s'acaba d'entendre i et fa prestar més atenció. I en el cas que alguna persona tinga especial dificultat, si és que realment l'importa l'assignatura, ara sí, en sa casa intentarà fer alguna cosa extra per acabar de comprendre el temari, o si no és capaç d'organitzar-se o no sap que fer per tal de millorar, li pot demanar a la mestra que li propose feina que pense que el puga ajudar.

D'altra banda, pense que es podria fer una activitat més divertida cada tema. La meua altra proposta és trobar un document (dels quals hi ha molts relacionats amb l'assignatura) relacionat amb els punts que es tracten durant les classes. Quan s'acabe el temari, els alumnes en sa casa hauran de vore el documental i prendre apunts. Després d'àixò es dedicaria una classe per a comentar els apunts de cada persona (dubtes, aclariments...).

En la meua opinió, a pesar de que siga feina a casa és molt més relaxada i podria ser més acceptada pels alumnes, ja que seria aproximadament cada 3 setmanes o un mes.

Les marques al segle XXI

En aquesta part de l'assaig, l'autora ens intenta donar una definició de "marca",* mitjançant un recorregut cronològic de la història de les marques. Aquest m'ha fet pensar sobre el pes que han tingut les marques al llarg del temps. Segons l'autora, les marques han anat evolucionant; han passat de ser tradicionals, de ser només per a identificar un producte i les seues característiques, quan la producció depenia de les necessitats del comprador, a tindre un significat simbòlic, i més tard a quan la marca ja és la protagonista a la nostra societat.

Açò m'ha fet deduir,* que hem passat de considerar la marca com un logo,* a que de vegades la nostra vida es veja cada vegada més influenciada per ella. La publicitat, ja que les dona a conèixer i es trasllada cada vegada més als espais públics, en aquest àmbit ha tingut un gran paper. I per això cada vegada (per no dir sempre) les marques són més comuns en àmbits com l'esport, la cultura o la política.

En la meua opinió, hauriem de fixar-nos més en el producte i en les nostres necessitats, en comptes de guiar-nos pel que pensen els altres o per una simple marca.

 

Relats de marca.

Aquesta última part del llibre parla dels relats de marca,* en la meua opinió* un tema ben interessant. Un relat de marca és un relat creat per construir un món de marca que resulte atractiu i convincent per al públic. Pilar Alfonso Escuder, l'autora de l'assaig vingué el passat dimecres 30 a l'institut a fer una xarrada. Ella va fer una petita presentació de l'evolució de les marques, i després, totes juntes debatérem sobre els diferents relats de marca que es mencionaven en el llibre. En la meua opinió* aquesta és una bona manera per a comprendre millor l'assaig, ja que tenim l'opinió directament de la mà de l'autora.

A mi van impressionar-me unes quantes coses sobre els relats de marca explicats. Per exemple, el que més em cridà l'atenció fou el cas de Toscani, un publicista que treballava per a Benneton. Aquest va destacar pel tipus d'anuncis que feia, la gent no estava preparada per a aquests, que reflectien la realitat sense filtres ( la marca es va més famosa). Finalment acomiadaren a Toscanni.

En definitiva, el que ens fa saber aquesta part del llibre,* és que els relats de marca són diguérem que essencials perquè el públic mostre algun tipus d'interés, ja que només ens mostren la part "bona" de la marca, utilitzant publicitat enganyosa per exemple. I de veres pense que llegir aquesta part del llibre (o l'assaig en general) haurà canviat en nostre criteri a l'hora de consumir, o almenys això espere.

Les marques al meu dia a dia.

En la meua opinió, les marques hui en dia influeixen molt a la nostra societat, ja que tenen un gran paper a l'hora de consumir.
Pense que en el meu cas les marques no han influït massa a l'hora de vestir, ja que crec que la roba cara pot tindre la mateixa qualitat (o inferior) que la roba de botigues normals, és a dir, aquelles que no vénen roba de marques. Això sí, les marques m'han influït a l'hora de comprar calçat. Pense que les sabates de certes marques poden tindre una millor qualitat que les d'altres, i com que sóc una persona que té cura de les coses, em duren prou i em val la pena el que pague per elles. De totes maneres, m'agradaria centrar-me en el tema de la roba, ja que jo, quan compre, em fixe sobretot en si m'agrada o no el que vull comprar. Per això, davant una samarreta de marca que siga igual a una altra que no ho és, em resulta totalment indiferent quina agarrar.
Però el que menys m'agrada de les marques, sense cap dubte, és que obliguen la gent a vestir de certa manera simplement pel que pensaran els altres. I també crec que en entorns en els quals la gent té diners i es pot permetre anar de marca, hi ha persones que no encaixen simplement per la seua forma diferent de vestir, el que provoca, a vegades, que es burlen d'elles.
En definitiva, crec que d'alguna manera les marques el que fan és pressionar la societat per seguir la "moda" i que podríem viure perfectament sense elles. El problema és que, a aquestes alçades, és quasi impossible evitar-les.

John Lennon

John Lennon va nàixer un 9 d'octubre a Liverpool (1940), i morí assassinat a Nova York el 8 de desembre a 1980, només va viure 40 anys.

Fou un cantautor britànic i un membre clau de The Beatles. Després d'estar en aquest grup de música va tindre una distingida carrera en solitari. Fou també una figura de la revolució contracultura dels anys 60 i un activista contra la guerra.

A banda de per la seua música i el missatge que reflectia en ella, John Lennon m'impressiona pel canvi que va experimentar des de la seua joventut rebel fins als seus últims anys. Era un exemple de persona somiadora. Va ser un lluitador per la pau i també l'admire per les accions que va fer relacionades amb la seua lluita contra la guerra, com per exemple: en la seua lluna de mel (durant la guerra de Vietnam) després de casar-se amb Yoko Ono, la parella va invitar als mitjans de comunicació a la seua suite en Amsterdam on van protestar no-violentament contra la guerra i promoure la pau durant un període de 2 setmanes.

RUIZ J

Unitat 1 act.2 pàg.13

Pense que el projecte explicat al reportatge de La Vanguardia és, més prompte, ciència-ficció. I no dic que construir ciutats flotant al mar siga una idea roïna, però crec que per diferents raons la idea no es podria dur a terme amb èxit. Per començar el tema de l'adaptació és un dels més importants, i no només per a les persones, també per als animals els quals necessiten un ecosistema per a viure, en la meua opinió, no haurien de viure en les condicions proposades.

Una altra de les raons són els fenòmens meteorològics i sísmics. Han descrit els grans edificis flotants com si pogueren resistir tempestes i sismes submirins. Això em podria parèixer raonable si l'edifici estiguera ancorat al fons marí, però no és el cas, i per això s'hauria de tindre molt en compte la zona on situar les construccions.

Uns altres motius que em fan dubtar d'aquest projecte són la facilitat de la propagació de malalties entre persones i entre animals que hi hauria i el lloc on s'abocarien els residus no biodegradables.

RUIZ J