Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BOSQUE A. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BOSQUE A. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de maig del 2019

Biografia lingüística

La meua àvia sempre va voler aprendre valencià però estava prohibit, crec que va ser l'única de la meua família que es va interessar per una altra llengua fins a arribar a la meua mare. 
Els meus besavis van viure sempre en un poble anomenat Camporrobles, on van continuar vivint els meus avis, els meus oncles i la meua mare. Hui dia vaig de tant en tant en vacances i molt esporàdicament a l'hora d'anar caps de setmana.
Els meus avis es van mudar a València quan la meua mare tenia 15 anys. És la quarta filla de 5: el meu oncle Gonzalo, el major; la meua tia Adela, la meua tia Maite; la meua mare, Cristina; i el meu oncle Pablo.
Es van mudar a un edifici pròxim a Pont de fusta, un edifici amb una façana circular, l'edifici torres del Turia.
La meua mare amb 19 anys se'n va anar a viure un temps a Londres, on va aprendre molt d'anglés que després li va servir per al que seria el seu treball per bastants anys, Hasbro.
En l'institut va donar una mica de llatí del qual ja no se'n recorda.
La meua mare sempre va voler donar-me la millor educació quan era xicoteta i per això em va portar a un col·legi bilingüe perquè pensava que era el millor; aqueix col·legi era el Gençana, situat en Godella, on vaig aprendre molt d'anglés, poc valencià, i a millorar el meu castellà, que és la meua llengua materna. Respecte a les llengües, ens feien treballar-les molt; recorde que havia de fer redaccions en els tres idiomes, sobretot en anglés; en classe ens feien parlar en anglés la major part del temps. 
En canviar-me de col·legi, me'n vaig anar a una línia en valencià on els primers mesos els vaig passar relativament mal, ja que sabia el bàsic de valencià, vaig deixar de parlar anglés en classe i hui dia he acabat parlant majoritàriament en castellà encara que fora de les classes sempre havia sigut així. 
En 4t de l'ESO he començat a aprendre llatí, i entre tercer i quart he fet un començament en el meu aprenentatge en valencià.

dimecres, 1 de maig del 2019

PROPOSTA DE DEURES PER A LA ASSIGNATURA D’HISTÒRIA



Si jo fóra professora d'història en l'ESO no posaria deures que em posaven a mi quan anava a l'institut. Tractaria de dur a terme una sèrie de jocs lúdics, que no et donaren mandra realitzar si formares part del meu alumnat.

Per exemple, llegiria el llibre de text en classe i si hi haguera suficient temps, posaria alguna activitat però mai per a casa. El que sí que demanaria com deure per a casa seria veure una pel·lícula relacionada amb el tema en l'actualitat i, a la setmana, la comentaria en classe (entre una i mitja classe depenent del que l'alumnat parlara).

Al principi, perquè segur que costaria, si cap parlara donaria la meua opinió , posaria treballs i l'opció de proposar els temes o que jo n'exposara uns quants i cadascun agafara el qui més li agradara.

Com a extra, a qui li proporcionara interés complir-ho, manaria veure vídeos de YouTube sobre història, com ara “La cuna de Halicarnaso” on parla de temes en els quals en classe s'han parlat però afig extres i qui se'ls haguera vistos podria redactar una pregunta que pujaria nota en l'examen comptant coses dels vídeos.

També parlaria de curiositats de cada tema i uns dies abans de l'examen, faria un repàs amb les pàgines que pugueren entrar, manaria fer resums (això també ho inclouria per a casa encara que, si que et donara temps a començar-ho en classe, també em semblaria genial) ja que he de dir que els exàmens no els posaria gens fàcils.

Pense que l'educació actual és molt decadent; pel que respecta a mi, no em proporciona quasi interés ni curiositat. Tampoc em motiva ni em proporciona temps per a fer altres activitats

dimecres, 6 de març del 2019

Relats de marca



Aquesta última part del llibre tracta el tema dels relats de marca. L'autora dóna una explicació; una definició, és a dir, cobren un significat. Són textos que vertebren la marca; ens parlen de ella, del seu origen, història, característiques i perquè els lectors comprenguem millor al que es refereix, nomena a marques quotidianes que veiem en el nostre dia a dia o fins i tot portem posades.

diumenge, 6 de gener del 2019

Les marques al meu dia a dia

Les marques ens condicionen, ens determinen; això crea una mescla d'aparencees i hipocresia en la majoria d'ocasions. Jo diria que en la meua vida les marques cobren un paper notable, però això no determina el que vagi a comprar o no (en la gran majoria d'ocasions) almenys conscientment.
On sí que ho noto és en comprar menjar ja que* depenent de la marca* pot ser major o menor beneficiós per al teu cos i això és una cosa que hem de cuidar.
A l'hora de comprar roba només noto l'impacte en els pantalons* ja que en aquest aspecte preferisc qualitat abans que quantitat,* d'altra banda* no veig que influïsquen molt ja que veig absurd pagar per alguna cosa de  marca que et costa un renyó quan la qualitat preu en una altra tenda és la ideal...
Crec que això es pot aplicar en molts aspectes quotidians de les nostres vides;* com en pensar en Netflix i Megadede 
(Visca Megadede)

diumenge, 4 de novembre del 2018

QUÈ ÉS LA VIDA?



El terme vida (en llatí: vita), des de la biologia, fa referencia a allò que distingeix al regne animal, vegetal, fongs, protistas, arqueges i bacteris de la resta de les realitats naturals. Implica les capacitats de néixer, créixer, metabolitzar, respondre a estímuls externs, reproduir-se i morir. "Vida".Wikipedia, l'enciclopèdia lliure. <https://es.m.wikipedia.org/wiki/vida>

A nivell físic (concretament la termodinàmica) podríem afirmar que la vida és un sistema metastable que tendeix a l'estabilitat. La vida és un exemple de sistema termodinàmic que no es troba en equilibri. Però això no ens diu massa sobre la vida.PARRA, Sergio"Però, què és la vida?" XAKATA CIENCIA.<https://www.google.es/amp/s/m.xatakaciencia.com/biologia/pero-que-es-la-vida/amp>.27 de setembre

la vida és la capacitat de néixer, créixer, reproduir-se i morir.la vida també és l'estat d'activitat dels éssers orgànics i la força interna que permet obrar a aquell que la posseeix. Una altra forma d'interpretar la vida està vinculada a la capacitat d'un ésser físic d'administrar els seus recursos interns per adaptar-se als canvis que es produeixen en el seu mitjà."Definició de vida".Definición.de<https://definicion.de/vida/>Publicat: 2010. Actualitzat: 2013

HIDALGO, Ayax"dama de la guadaña"<https://youtu.be/aEGPBMDhVWY>

diumenge, 23 de setembre del 2018

text opinió setembre


BOSQUE A


 Jo crec que, fer-ho, clar que es pot fer, però no s'aconseguiria sostenir per molt de temps; a més;  no li veig la finalitat. He llegit que a Alaska ja hi ha un de 14 pisos on viuen la majoria dels habitants i estan tots el serveis bàsics, però això no és a la mar, clar.
Jo no estic a favor d'aquesta idea; crec que moltes coses podrien eixir malament...
I molt menys podria imaginar ser l'encarregada d'aquesta idea, no arribe a pensar en tota la responsabilitat d'eixa persona.

Memòria del portafoli i del curs

La veritat és que  en  començar el curs m'esperava el mateix que  vàrem  fer l'any passat amb Anna  Gascón : escriure redaccions, l...