Biografia lingüística

Encara que ara parle en valencià amb la major part de la meua família, açò no ha sigut sempre així per unes circumstàncies un tant estranyes que es produïren quan jo tenia edat de començar a aprendre a parlar.

I és que jo, a diferència dels meus germans (que anaren a una guarderia de Benimaclet on es parlava en valencià) no vaig tindre ninguna educació d'aquest tipus fins Infantil i passava la major part del dia de dilluns a divendres en casa dels meus avis paterns, que emigraren fa ara uns 54 anys des d'un poble xicotet d'Almeria i que no parlaven ni entenien res de valencià.

Per aquesta raó, la primera llengua en la que vaig tindre contacte va ser el castellà i, encara que crec que ma mare em parlava en valencià, tota la resta de la família propera ho feia en castellà i va ser la llengua que vaig utilitzar a casa fins a ben entrada la Primària.

Quan vaig anar a una escola per primera vegada (amb dos anys), vaig apuntar-me a la línea en valencià i haver estat en contacte amb les dues llengües des d'una edat tan primerenca és el que m'ha permés ser bilingüe simètric.

Però, encara que les classes eren en valencià, les relacions familiars i socials es produïen en castellà.

No va ser fins als 8 o 9 anys quan vaig començar a parlar en els meus germans en valencià. I no va ser per iniciativa pròpia, sinò que per aquell temps al meu germà major que tindria la meua edat ara, li donà per parlar-nos en valencià perquè es consciencià dels problemes que té aquesta llengua i de la injusta situació en la que es troba.

I com que el meu germà major em va fer parlar-li en valencià, jo vaig començar a fer-ho en aquells amics els quals jo sabia que eren valencianoparlants (Guillem i Alma). Per tant, gràcies a que el meu germà fera com si no m'entenguera quan li parlava en castellà, ara parle en ell, en el meu germà menut i amb alguns dels meus amics en valencià.

Però aquest canvi sobtat de llengua no és l'únic cas en la meua família. Entre la meua àvia i els seus germans, encara que havien nascut a Sagunt, s'havien parlat sempre en castellà en part per culpa del context històric. Però, quan ja eren adults, començaren a parlar entre ells i als demés membres de la família en valencià, convertint el valencià en la llengua de la família.

Jo (a l'esquerra) amb el meu germà menut al mig i el major a la dreta.

Proposta de deures

En l'educació espanyola, sobretot en Primària i el primer cicle d'ESO, existeix una càrrega de deures desmesurada que no ha fet millorar els resultats acadèmics dels estudiants.

I és que, a més de l'excés de deures, la majoria dels que es demanen són innecessaris i repetitius. Per exemple, en el meu cas, fins als curs passat m'han estat demanant treballs en els quals saber dibuixar i pintar bé era quasi tan important com el contigunt del propi treball i, en la meua opinió, aquestes qualitats haurien de puntuar-se només en les assignatures artístiques a partir de certes edats. Inclús aquest any ( 4t d'ESO) he hagut de dibuixar i pintar mapes per a l'assignatura de socials i he hagut de retallar i enparellar els cromosomes que foren iguals per a biologia.

Com he dit abans, s'ha de canviar la manera de vore el deures i pensar si fer aquests tipus de feines realment aporten a l'alumne alguna cosa a banda de fer que li desagrade més l'assignatura.

Per tant, hem de buscar la manera de fer els deures més atractius i alhora més útils. Jo crec que una bona manera d'estudi que compleix ambdúes condicions és realitzar a classe "kahoots" (que els propis alumnes hauríem fet prèviament a cas) per repassar.

També es poden realitzar treballs d'una temàtica més lliure i interessant, com presentar la vida d'una persona remarcable que admirem.

A més, a partir del 2n Cicle d'ESO els alumnes haurien de tindre més llibertat, de tal manera que s'autogestionen els deures i en facen la quantitat que creguen convenient per aprovar.

GARCIA M

Els relats de marca

Els relats de marca estan molt presents en l'actualitat, i són vitals en l'èxit de les marques ja que les fan més atractives per al consumidor. Si veiem un anunci llarg en el qual observem la vida d'una persona normal i corrent que ha tingut un mal dia i compra, per exemple, un fuet i açò li canvia l'ànim, ens sentirem identificats amb el personatge i comprarem eixe producte abans que un altre semblant que no té aquest tipus de publicitat.

En alguns casos, inclús s'han arribat a fer relats de marca molt polèmics per ser considerats per algunes persones com de mal gust, com és l'exemple de aquesta campanya de Benetton creada per Oliviero Toscani, un ex-publicista d'aquesta popular marca de roba:

Malalt de sida en els seus últims moments de vida

En qualsevol cas, com a consumidors hem de procurar no donar importància a aquests relats si realment el que valorem és la qualitat d'una marca o producte i no la imaginació dels seus publicistes.

GARCIA M.

Les marques del S. XXI

La primera part del llibre parla de l'evolució de les marques des dels seus inicis a meitats del S. XIX fins a l'actualitat. Ens conta que s'ha passat de valorar la qualitat dels productes individualment i produir i consumir el que es necessita,* a que les marques gasten més diners en publicitat que en producció i valorar la marca i el logo abans que el producte en sí.

Crec que aquesta primera part del llibre resumeix molt bé l'actualitat de les marques, que s'han convertit en un símbol que uneix a la gent. Per exemple, quan una persona va a comprar-se un Iphone o una dessuadora cara, no mira les característiques del producte sin que confia en la marca.

També es noten aquests canvis en que els logos de les marques a poc a poc van sent més grans als nous dissenys de les marques i en que els anuncis de marques com Apple, no donen dades de l'aparell: només posen imatges d'algú usant-lo amb música relaxant.

GARCIA M.

INFLUÈNCIA DE LES MARQUES EN EL MEU DIA A DIA

Jo em considere a mi mateix una persona molt austera i despreocupada de la seua estètica i per tant les marques no tenen gran importància en la meua vida. Fins que no em cal, no compre roba; i no recorde l'última vegada que vaig anar a comprar-ne perquè em pareix avorridíssim. De fet, si puc utiliitze roba del meu germà major que ell ja no gaste i per no haver d'anar a comprar-ne, és mon pare qui, quan troba alguna cosa interessant i a bon preu, me la porta perquè jo desidisca si quedar-me-la o no.

Però, malauradament (almenys des del meu punt de vista), la majoria de gent està a l'altre extrem. I és que les marques, no només de roba sinò de cotxes i mòbils, ho són tot en la vida de molts joves i altres que fa molt que deixaren de ser-ho. A més, les xarxes socials no fan més que alimentar el desig de comprar productes de marcaX , ja que com molta gent comparteix fotos amb roba de "Hollister" i "IPhones", tot el que veu la foto vol tindre els mateixos productes per seguir la moda.

GARCIA M.

N'Golo Kanté

És un jugador de futbol professional francés d'ascendència maliense que juga com a migcampista defensiu al Chealsea FC. 

Entre els seus èxits més destacats es troben haver estat en l'equip ideal dues vegades, haver guanyat el Mundial d'aquest any amb la seua selecció, haver guanyat la lliga 2015-2016 amb un equip acabat d'ascendir (el Leicester) i l'any següent haver repetit amb el Chealsea.

L'he triat perquè és un jugador diferent tant dins com fora del camp. És conegut perquè sempre té un somriure d'orella a orella a la cara. A més, ha conseguit malgrat la seua xicoteta estatura (1'68 m.) convertir-se en el millor migcampista defensiu del món, una posició per a la qual juguen normalment jugadors molt alts. Acaba de renovar el seu contracte i passarà a cobrar 17'2 milions d'euros anuals, però continua anant a entrenar amb el mateix mini que gastava tres anys enrere quan fitxà pel Leicester; cosa força estranya en un futbolista.

GARCIA M.

Què és la vida?

La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple i exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre. Aquest article es refereix al significat de la paraula en les ciències de la vida.

Hom considera la vida el primer dret humà, al qual se supediten tots els altres. Els éssers vius són els objectes que tenen processos biològics automantinguts, i tots els altres objectes són éssers inanimats.

Aquesta és una definició molt científica feta per experts, però la meua opinió és que la vida és el més important que hi ha i que  cal cuidar-la, ja que només tens un intent.

La veritat és que no hi ha consens sobre què és la vida, com definir-la. No existeix una definició que descrigui tots els aspectes essencials de la vida amb la qual tots estiguin d’acord. Fins i tot existeixen casos polèmics, com el dels virus, en el qual alguns microbiòlegs els consideren com éssers vius i uns altres no.

<< Què és la vida?>>. Wikipedia. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Vida>. Consulta: 18 d'octubre de 2018.

<< Què és la vida?>>. Naturalsom. <http://blocs.xtec.cat/naturalsom/que-es-la-vida/>

GARCIA M.

Unitat 1 act.2 pàg. 13

A mi no em pareix massa viable el que en un futur tan "proper" hi haja edificis de tanta grandària i que es puguen desplaçar amb turbines únicament alimentades per energies renovables.

Açò em pareix la part més difícil de dur a terme del projecte, ja que si per a posar i mantindre un avió en funcionament cal una quantitat d'energia immensa, quanta en caldria per menejar un edifici de milers de tones de pes?

A més, no sé en quina situació seria útil aquesta idea, perquè si hi haguera, per exemple, un accident nuclear a una zona de la Terra i s'haguera d'evacuar, l'edifici no estaria preparat per al moment i s'hauria d'omplir de plantes i animals per al consum de la pròpia zona afectada.

Encara així, mirant-ho d'una manera més positiva, algunes tècniques d'aquest projecte poden arribar a aplicar-se encara que no s'aplegue a dur a terme al 100%.

GARCIA M.