Memòria del portafoli i del curs

La veritat és que en començar el curs m'esperava el mateix que vàrem fer l'any passat amb Anna Gascón: escriure redaccions, llegir novel·les, debatre, fer treballs en equip... La cosa que és puc anomenar "novetat" amb més distinció és l'ús del blog. Ja que l'any passat escrivíem tot al drive. He de dir que aquest canvi no ha suposat massa diferència per a mi perquè bàsicament és el mateix, el blog sent més específic, on tots els alumnes podem interactuar, llegir i comentar les entrades dels companys. En conclusió, a mi el blog em pareix una bona manera d'escriure en grup i m'agrada sobretot el fet que poder llegir les entrades dels meus companys. Sí que crec que podria ser útil per al curs que vé, ja que enguany ha funcionat perfectament.

Respecte a activitats que m'agradaria destacar: 1 seria l'entrada de la biografia lingüística, m'ha paregut una manera estupenda que aprofitem un poc també per a parlar de la nostra família i els nostres orígens, a més a més he gaudit molt llegint les entrades dels meus companys. També m'agradaria destacar quan Isabel va portar uns articles d'un periòdic que parlaven d'inclusió de tot tipus de cossos i vàrem tenir un xicotet debat.
Si haguera de destacar entrades pròpies, una seria la proposta de deures. Crec que objectivament està ben estructurada, redactada i es fa l'ús de vocabulari ric.
Per finalitzar el que a mi m'agradaria veure més és el treball cooperatiu en grup on els companys ens ajudem entre nosaltres.

Biografia lingüística

Per part dels meus pares parle el castellà i l'anglès.
La llengua materna del meu pare és el castellà, ja que els meus avis eren de Castella la Manxa, i tota la seua família és castellanoparlant. Ma mare X en canvi X va nàixer als Estats Units i la seua llengua materna és l'anglès X encara que els meus iaios materns li parlaren sempre en castellà perquè emigraren allí des de Mèxic abans de tindre a ma mare i els seus germans. Per això ma mare és bilingüe activa: parla el castellà amb mon pare i en totes les situacions del dia a dia. I parla l'anglès amb mi i en el seu treball, ja que és professora d'anglès en una acadèmia. Després està el valencià, una llengua que jo conec per l'escola i per la majoria d'amics del meu pare, que m'han parlat en valencià des que vaig nàixer; aleshores jo crec que tinc un cert vincul amb aquesta llengua diferent de gent que té pares castellanoparlants i sols empra el valencià a classe. El meu pare, evidentment  X també coneix el valencià i sempre que està parlant amb algú valencianoparlant transiciona a parlar en valencià, encara que ell i jo el parlem poques vegades. Mon pare també va aprendre francès quan era jove arribant a un nivell A2, però no ho practica gens, el que fa que haja oblidat la majoria del que va aprendre. Naturalment també te un alt coneixement d'anglès per ma mare i perquè vàrem viure un any complet a Estats Units quan jo anava a quart de primària. I per últim, jo parle el francès. Vaig començar a estudiar-ho a tercer de primària com a primera llengua i fent classes extraescolars. També he realitzat diversos intercanvis amb l'institut a França i l'estiu passat vaig passar dues setmanes en casa d'una amiga francesa que es diu Amèlie i viu a Normandia.

Ma mare i jo de viatge

Proposta de deures per a l'assignatura d'història

 Alguns diuen que els deures són inevitables per a aprovar i aprendre qualsevol assignatura. Potser és veritat, i, com aquesta idea és la més acceptada, es podria buscar i traure la manera més plaent però també útil i beneficiosa de fer els deures a casa.

És veritat que els tipus de deures que es vulguen fer seran influïts per l'assignatura que trie. Segur que hi haurà alguna manera lúdica o delitable de practicar les matemàtiques però personalment crec que les assignatures més pràctiques són les que hi tenen un rang més ample de possibilitats per escollir una nova manera de fer deures.

Per exemple, crec que l'assignatura d'història és la candidata perfecta per aplicar mètodes menys restrictius i més lliures de com fer els deures. En lloc de sempre seguir el mateix prototip de llegir i explicar l'apartat que toque eixe dia i després fer tots els exercicis de la pàgina. No em pareixeria malament de tant en tant llegir alguna notícia en classe i fer un xicotet comentari a casa o veure un vídeo o tros d'alguna pel·lícula i buscar informació a internet sobre aquesta.





 

Relats de marca

Després de la reunió amb Pilar Alfonso Escuder (l'autora), ens deixà clara la definició de relat de marca: un relat creat per construir un món de marca que resulte atractiu i convincent per als consumidors. També que es relaciona explícitament o implícita amb uns pocs valors que el justifiquen. Es manifesta de moltes maneres (publicitat, espais de la marca, empaquetat, treballadors, esdeveniments...) Pilar va parlar de coses molt interessants i aquesta última part és la que més m'ha agradat, per exemple* el cas de Toscani, un italià que feia campanyes publicitaries reflectint coses que la gent no estava preparada per a veure en una campanya de roba per a la marca Benneton.
Açò nós ha inspirat al meu grup i a mi en elegir la marca de texans Levi's per fer el nostre treball. Júlia, Aitana i jo hem decidit escollir en comptes d'una marca amb moltes polèmiques i factors negatius, una marca centenària que no explota als seus treballadors i fa campanyes pel medi ambient.

Les marques al s.XXI

En la primera part del llibre l'autora ens fa conéixer el significat de marca i les seues fases des del començament de la seua existència fins a la modernitat. I després, quan ja tenim clares les etapes, ens explica tots els elements que constitueixen una marca postmoderna fent-nos entendre que una marca no soles és un nom amb un logo. El que es considera marca en el món publicitari sense que nosaltres ens assabentem és valor, confiança i fins i tot arriba a ser un estil de vida. Açò m'ha fet reflexionar sobre la vertadera importància que tenen les marques en la vida de tots nosaltres sense que ens donem compte. A mi em pareix una cosa bastant negativa, ja que ens prenem molt seriosament una cosa sense valor ni importància pròpia i a més a més, un dels problemes greus d'aquesta qüestió és que li traguem partit a aquestes institucions corruptes. Pense que no hauríem de donar-li tanta consideració ni atenció a les marques.

Les marques en el meu dia a dia

Jo crec que és molt difícil trobar a una persona que li done igual la seua aparença física, la roba que porta o el que pensa la resta del món sobre ella.
Potser és trist, i encara que no m'agrada admetre-ho, a mi em preocupa bastant la roba que porte i les impressions que tindran la resta de persones sobre mi. Respecte a les marques de vestimenta, jo mai havia sigut de portar marques, per a mi és més pel tema de la qualitat de les peces de roba. Però sí que conec a un parell de persones que es prenen molt seriament el tema de portar marques que estiguen a la moda. Fins i tot jo podria reconéixer que fallaria en els experiments on et donen una peça de roba barata sense valor però que se suposa que és d'una marca cara i a tu et pareix una peça fantàstica solament per la seua suposada marca.
En la meua opinió, la gent està molt més influenciada per les marques del que pensa. Les marques pràcticament controlen el nostre dia a dia.

Emma Watson

Emma Watson és una actriu, filantropa  i activista britànica. Té 28 anys. És coneguda per interpretar a Hermione Granger en la saga de pel·lícules de Harry Potter. En el 2014 va donar un discurs davant l'ONU, com a ambaixadora de bona voluntat de "l'ONU Dones", que la va catapultar com a icona feminista. Va ser en eixe moment en què Watson va presentar al món una de les seues iniciatives feministes. Aquest ambiciós projecte pretén d'una banda involucrar els hòmens en la lluita per la igualtat de gènere i per una altra trencar amb els estereotips socials associats a hòmens i dones.
Jo admire a Emma Watson perquè, a part de protagonitzar les pel·lícules de Harry Potter, que per a mi són unes de les millors novel·les fantàstiques, és el prototip i model a seguir sobretot per a xiques joves. M'inspira perquè havent aconseguit la fama i riquesa des de tan xicoteta continua sent humil, treballadora i bondadosa. També m'agrada el fet que tenint la plataforma de fans que té, s'adona de la importància que té d'utilitzar la seva influència per al bé i per a propagar missatges positius, no com fan altres famosos. Ella sempre és i serà una inspiració per a mi.

Per què el cel és blau?

Per què el cel és blau?

El cel pareix blau a causa de la manera en què l'atmosfera interactua amb els rajos del sol. La llum blanca, l'emesa pel sol, està composta per molts colors diferents de llum, cada un amb la seua pròpia longitud d'ona corresponent. Quan els rajos de llum travessen cossos transparents o translúcids, cada un dels colors que componen la llum blanca se separen i es desvien en un determinat angle. Sempre depenent del mig que travessen, la direcció i forma canviarà. La llum visible és la part de l'espectre electromagnètic que els nostres ulls són capaços de veure i encara que la llum del sol la vegem de color blanc, en realitat són una combinació de molts colors, en concret de tots els colors de l'arc de Sant Martí. Els colors es barrejen contínuament uns amb altres, no obstant això, cada un té una longitud d'ona, una freqüència i una energia diferent dels altres. El color roig té la longitud d'ona més llarga i la freqüència i l'energia més baixes, just al contrari que el violeta, que té la longitud d'ona més curta i l'energia i la freqüència més altes.

Fonts:

https://cienciatoday.com/por-que-cielo-es-azul/

https://www.meteorologiaenred.com/por-que-el-cielo-es-azul-2.html

https://www.muyinteresante.com.mx/preguntas-y-respuestas/cielo-azul/ 

Consulta: 18 d'octubre

RUBIO C

Unitat1-Act2-Pàg13

UNA CIUTAT SENSE TERRA I A LA DERIVA

La idea de TwinTwist, en general, em sembla una molt bona solució a les possibles amenaces que podrien generar-se en el món en poc de temps, ja que té un resposta per a tots els elements que ens envolten dia a dia per a viure confortablement. L'invent també paréix suficientment paregut a l'estil de vida que tenim en aquest moment. Encara que hi ha una qüestió significativa que rodeja aquest plantejament, i és el tema dels desastres naturals dins del món aquàtic. Segur que tindria una estructura molt resistent i perdurable però en el cas que hi haguera un assumpte d'aquest tipus, no hi hauria manera de resoldre-ho. A més, l'any 2100 em resulta un poc prompte per a dur a terme aquest concepte perquè es basa en tecnologies molt avançades que no sé si es podrien realitzar dins de tan poc.


RUBIO C