Biografía Lingüística

Majoritàriament tota la meua família parla el castellà. Per part de la meua mare es parla un poc de basc perquè mon avi era de Navarra però res més especial.

La meua mare parla un poc de valencià perquè va estudiar per a fer el mitjà i el mau pare el va aprendre al treball, amb els seus companys. El meu germà i jo parlem valencià i castellà des de bressol. Jo porte des de primer de primària (9 anys) aprenent anglés i FRANCÉS des de tercer de primària (7 anys), però preferisc mil vegades parlar en anglés que en francés, ja que em resulta més fàcil.

El meu nivell de la llengua que més domine a la que menys és: castellà, Anglés, valencià i Francés. Fa dos anys vaig anar a Amsterdam i em va tocar parlar anglés però el dominava suficientment com per a anar a qualsevol lloc.

La veritat és que la llengua que més m'agrada parlar és l'anglés encara que em coste més. És un idioma que m'agradaria dominar perfectament junt amb l'italià què estic intentant aprendre.

Finalment uns altres idiomes que voldria aprendre són l'alemany, el xinés i l'anglés més orientat al Regne Unit.

ARGAYA A.

Proposta de deures per a l'assignatura de...

Jo no tinc una proposta per a una assignatura en concret, vull proposar una solució per a totes les assignatures. És un mètode què a mi m'agrada molt, l'utilitza la professora de física i química.

Totes les classes s'utilitzen per a explicar coses, el temari normalment, si van sorgint dubtes la professora o la resta dels alumnes poden resoldre'ls. Si tu realment t'interesses per l'assignatura, se suposa que tu t'has encarregat de fer exercicis pel teu compte.

Quan està arribant la data del control, la gent va preguntant exercicis que no ha pogut resoldre i la professora els fa eixir a la pissarra i l'ha de resoldre amb ajuda dels seus companys o de la professora.

 

ARGAYA. A

Relats de marca

Aquesta última part del llibre parla dels relats de marca,* en la meua opinió* un tema ben interessant. Un relat de marca és un relat creat per construir un món de marca que resulte atractiu i convincent per al públic. Pilar Alfonso Escuder, l'autora de l'assaig* vingué el passat dimecres 30 DE GENER a l'institut a fer una xarrada. Ella va fer una petita presentació de l'evolució de les marques, i després, totes juntes debatérem sobre els diferents relats de marca que es mencionaven en el llibre. En la meua opinió aquesta és una bona manera per a comprendre millor l'assaig, ja que tenim l'opinió directament de la mà de l'autora.

A mi van impressionar-me unes quantes coses sobre els relats de marca explicats. Per exemple, el que més em cridà l'atenció fou el cas de Toscani, un publicista que treballava per a Benneton. Aquest va destacar pel tipus d'anuncis que feia, la gent no estava preparada per a aquests, que reflectien la realitat sense filtres ( la marca es va fer més famosa). Finalment acomiadaren a Toscanni.

En definitiva, el que ens fa saber aquesta part del llibre,* és que els relats de marca són diguérem que essencials perquè el públic mostre algun tipus d'interés, ja que només ens mostren la part "bona" de la marca, utilitzant publicitat enganyosa* per exemple. I de veres pense que llegir aquesta part del llibre (o l'assaig en general) haurà canviat el nostre criteri a l'hora de consumir, o almenys això espere.

Les marques al segle XXI

El que l'autora tracta d'explicar en aquesta segona part és que a mesura que passen els anys les tècniques de màrqueting, venda, publicitat o comerç han anat evolucionant per acomodar-se a la nostra evolució, fent el que ells creuen que ens va cridar més l'atenció.
Els fundadors de grans marques com ho són Adidas, Coca cola, Apple... Intenten fer-nos comprar els seus productes amb anuncis vistosos o amb músiques les qual es claven al teu cap tot el dia sense parar. Creen anuncis que saben que ens van a agradar perquè cada vegada evolucionem menys. Moltes vegades l'empresa gasta més diners en els anuncis que en els productes.

Moltes empreses el que fan és utilitzar l'una cara famosa o reconeixible per als seus productes i així automàticament relacionem el famós amb qualitat i comprem el producte pel reconeixement de la cara de la marca.

 ARGAYA A.

Les marques al meu dia a dia

Açò de les marques al meu dia a dia és una qüestió molt extensa i característica. Pel que jo veig, hi ha tres tipus de persona respecte a les marques. El primer tipus és aquell que sempre ho vol tot de marca, la roba, les tecnologies, el material que utilitza... Fins i tot pot arribar al menjar. Després està aquell que no en vol res de marca, que té fòbia a les marques, diria jo. Aquest tipus és el que jo en pense que no hi ha molts, vull dir, o compres roba de marca o te'n dóna igual portar-ne que no. Ací estaria el tercer tipus, aquells que no miren la roba de la marca que porten, siga perquè la roba és heretada o perquè és del mercat.

Avui dia les marques influeixen moltíssim en la gent, els anuncis són més cridaners i creen nous models, de forma que augmenta el preu i augmenten les prestacions amb l'objectiu que la gent compre i no deixe de fer funcionar eixa cadena. Un exemple que em crida molt l'atenció és "Apple", aquesta marca fa els mòbils cada vegada més grans i encara que siguen exactament igual que els anteriors respecte al funcionament, la gent continua comprant-los.

Jo personalment no crec que siga una persona molta de marca, a mi em dóna igual quina roba portar si m'agrada o quin mòbil tenir si funciona bé. 

ARGAYA A.

Què és la vida?

El concepte de vida pot ser definit des de diversos enfocaments. La noció més habitual està vinculada a la biologia, que sosté que la vida és la capacitat de néixer, créixer, reproduir-se i morir. En aquest sentit, la vida és allò que distingeix homes, animals i plantes, per exemple, dels objectes com una roca o una taula.

La vida també és l'estat d'activitat dels éssers orgànics i la força interna que permet obrar a aquell que la posseeix. Una altra forma d'interpretar la vida està vinculada a la capacitat d'un ésser físic d'administrar els seus recursos interns per adaptar-se als canvis que es produeixen en el seu medi.

Altres fonts més filosòfiques diuen que la vida:

És un delicat equilibri entre prendre bones decisions i evitar perills.

És confiar en els nostres sentiments, enfrontar reptes, trobar felicitat, valorar els records i aprendre del passat.

És una cosa tan curta que si la fas a perdre s'acaba més ràpid.

És com el sofà dels Simpson; mai saps què passarà.

És una aventura: viu-la, sent, estima, riu, plora, juga, guanya, perd, ensopega, però sempre aixeca't i segueix.

És viure el moment i fer d'aquest el millor possible, sense saber què passarà després.

És una càmera de tortura, de la qual només sortirem morts.

És saber aguantar el paraigua quan plou.

Vida és tot.

Fonts:

https://definicion.de/vida/ 18/10/18

https://lamenteesmaravillosa.com/que-es-la-vida/ 18/10/18

ARGAYA A.

unitat 1 pag. 13 act. 2

UNA CIUTAT SENSE TERRA I A LA DERIVA

Jo crec que en un futur seria possible viure així. És un poc arriscat, ja que en una tempesta forta o en un huracà marí o un terratrémol se n'aniria tot per l'aire. És molt arriscat viure en una estructura així de complicada encara que té suficients recursos, ja siguen alimentaris com sanitaris i educatius. Hi ha granges i piscifactories per a proporcionar aliments i també hi ha escola, universitat, hospital i supose que llocs de treball. Crec que és un projecte econòmic i és una bona idea, però és un repte arquitectònic, ja que es mou amb els corrents marines i no està ancorat al fons marí. Jo viuria allà sabent amb tota seguretat que no em pot passar res.

ARGAYA A.