Memòria del portafoli i del curs

La meua expectativa per a aquest curs en valencià era la de treure (o almenys intentar-ho) més de cinc, és a dir, almenys aprovar. Intentar fer el menys possible, i treure el més possible, aquest ha sigut el meu mètode aquest any en valencià. Tot açò del blog, quan em vaig adonar, vaig pensar que no seria obligatori, però resulta que sí que ho era. Vaig pensar que no faria falta fer-ho per tal d'aprovar, però si volia assegurar-me l'aprovat, havia de fer-lo, X aleshores vaig començar, i em vaig adonar que era una manera de fer redaccions, però una mica més lúdica. Per a mi, el més difícil del curs, són els treballs, com ara els videolits, "draw my life" o booktràilers.

El blog m'ha servit per a millorar la meua ortografia al llarg del curs, encara que encara faig prou faltes. També ha servit per als exàmens, com aquest últim, on a l'examen, havíem de fer una redacció extensa, i devíem controlar l'ortografia, perquè sinó, per cada falta, es restaven 0,05 punts de la nota. Pot ser útil per al curs de batxiller, pel mateix motiu que acabe d'explicar, per a regular les faltes.

En primer lloc, destacaria la primera activitat que vam fer, perquè era com tirar-se a la desconeguda, fer una activitat que mai abans havíem fet, i per tant, moltes van eixir prou mal. La segona activitat a destacar és aquesta, que és la nostra última activitat al blog de 4t d'ESO. I la que més m'ha agradat, que és la tercera a destacar, va ser l'activitat de detectar i corregir els castellanismes, perquè em va paréixer una activitat prou bona per a practicar de cara a l'examen.

La meua proposta per al blog, és fer les entrades a classe, però, si no les acabes a classe, acabar-les a casa, i també corregir-les a casa. Açò seria l'únic a destacar en la meua opinió.

Biografia lingüística

Hui vaig a explicar la meua biografia lingüística.

Jo em considere bilingüe perquè parle amb fluïdesa el francés i el castellà. Si estudiara un poquet més, podria ser trilingüe, però com que mai em pose a estudiar, no tinc el nivell suficient, i igual per a l'anglés. La primera llengua que vaig aprendre va ser el francés, encara que aquests anys estic perdent el nivell per què, assoles el parle en vacances amb la meua família francesa. La meua mare és francesa i va créixer en part a Alemanya i al sud de França. El castellà va ser la meua segona llengua, encara que ara el domine més que al francés. Vaig començar el valencià en primària, i fins ací. El meu pare i els meus iaios em parlen en valencià, però desgraciadament, jo no tinc la mateixa fluïdesa. El meu pare i els meus iaios varen créixer a Castelló, i quasi que eren monolingües del valencià, perquè al seu poble, assoles es parlava valencià. (Canviant de tema) L'anglés, el vaig començar a aprendre a principis de l'ESO, i per sort per a mi, a classe d'anglés assoles som dos, el meu germà i jo. Això ens permet avançar més i més ràpid.

Si tinguera que posar un "rànquing" de  EN quina LLENGUA tinc més grau de coneixement, jo diria que al primer lloc es troba el castellà, al segon, el francés i el valencià (que estan empatats més o menys) i per últim, l'anglés. Òbviament, no cal que mencione amb quina em sent més a gust, perquè crec que ja està clar.

Tinc vàries anècdotes relacionades amb les llengües, i és, que de vegades, no m'ix una paraula en castellà o en valencià però sí que m'ix en francés, i és una cosa que em passa des de petit

Proposta de deures per a l'asignatura de matemàtiques i socials.

A l'assignatura de Matemàtiques (sobra la coma) (que és la que més temps estem fent a la setmana) sovint tenim deures. De vegades (sobra la coma) són per a acabar a classe, però altres són per a casa. Qualsevol diria que aquest sistema és just, i de fet, és just, però hi és en quantitat, és a dir, controlat, moderat, no cada dia.

És veritat (sobra la coma) que, (falta la coma) de vegades, no acabem els deures perquè ens posem a xarrar a classe, però jo crec (sobra la coma) que el fet de donar tres pàgines de temari cada dia, dificulta una mica l'assumpte. Si controlem el temari que fem, els deures serien més moderats. (pausa major) Aleshores, crec que la solució seria eixa. Regulant el temari, fent menys deures, però fent-los a classe.

 

A l'assignatura de socials, passa alguna cosa pareguda, és a dir, (millor un connector que una coma) fem molt de temari per cada classe que fem (sobra coma) i al final, els deures són molt abundants. La solució seria la mateixa, si regulem el temari, regulem també els deures, i aleshores ens dóna temps a fer-los a classe. Sense contar (sobra coma)  que ens passem 6 hores a l'institut (sobra coma) i a la vesprada un poc més, en el cas dels deures.

Relats de marca

L'altre dia,* va vindre l'autora del llibre tot el que encara no saps sobre les marques (llibre que hem llegit recentment,* i que ens ha deixat amb molt bon sabor de boca), per comentar-nos detalls del llibre, informacions de marques, i tot el que encara no sabíem sobre les marques. També,* ens va parlar de la seua vida abans d'escriure el llibre i després d'escriure-ho, cosa que em va paréixer molt interessant, perquè contava tots els xicotets i grans detalls.

A mi em va paréixer una xarrada interessant i educadora, per a aprendre'ns que no hem de fer ni de pensar sobre les marques; que les marques poden dir que està fet a Espanya si l'últim botó de la camisa està fet a Espanya, i que per ahí es fan un parell de trampes.

Tot això m'ha inspirat a mi i al meu company Youssef a fer una recerca i un treball sobre Monster, la beguda. 

            BESALDUCH. J

les marques al segle XXI

Les marques al S. XXI han cobrat molta importància,* per exemple, als Estats Units, el tatuatge més sol·licitat, és el logo de Nike, com deia l'autora al llibre.

Així, amb un llenguatge molt planer i un estil amé i fàcil de llegir, el que són i el que representen les marques al segle. XXI

A mi personalment, em va impressionar,* quan l'autora ens va posar un muntatge d'un carrer sense anuncis ni tanques publicitàries i el mateix carrer amb tots aquests anuncis publicitaris. També he aprés que les marques s'identifiquen per colors, o per exemple, que un poble s'havia pintat de blau, per fer un rodatge d'una sèrie, i al final es va convertir en marca.

                                                                              BESALDUCH.J
                

Influencia de les marques en el meu dia a dia

Al meu dia a dia, les marques, no juguen un paper important perquè la roba que jo porte no sol ser de marca, i si ho és, és perquè és un regal que m'han fet. A més, quasi tota la roba que duc,* és d'uns veïns meus que tenen cosa de tres anys més que jo. També he d'afegir, que em dóna igual la marca que porte mentre m'agrade la roba que duc,* hi ha gent que conec que si no és de tal marca, no volen dur aqueixa roba. També he d'afegir que no tinc cap preferència de marques, i que pots trobar dos peces de roba igual, una amb marca, i una sense marca, i la de marca val 20 o 30 euros més.

            

                                                                                                                  Besalduch .J

Sebastian Vettel

Sebastian Vettel és un pilot d'automobilisme.

Va nàixer al 3 de juliol de 1987 a Heppenheim, Alemanya. Actualment competeix per a l'escuderia Ferrari amb el número 5. És el pilot més jove a aconseguir un Campionat del Món de Fórmula 1 (l'any2010) i també és el més jove a fer-ho quatre cops (2010,2011,2012 i 2013) 

He escollit  Sebastian Vettel perquè quan jo era petit, ja mirava la Fórmula 1 i el meu favorit era Sebastian Vettel, que en aquell temps,* estava en l'escuderia Red Bull. També,* l'he escollit perquè és un pilot molt agressiu dins de la carrera* que no es conforma de ser tercer; és molt competitiu i això es nota quan està conduint el seu ferrari.

   BESALDUCH  J

Com es que poden guardar información els llapis de memoria

Els ordinadors tenen memòria, però necessiten energia per mantenir la informació. Si ens quedem sense electricitat o sense bateria i no hem guardat la informació, la perdem. El nostre cervell guarda els nostres records, però també necessita energia per mantenir-los. En canvi, els llapis de memòria ens guarden texts, fotos, vídeos i qualsevol altre document, durant molt de temps i encara que els deixem a un calaix.

Les memòries USB basades en minidiscs durs  tenen una taxa de bits generalment millor que les memòries USB de memòria flaix, però requereixen més temps d'accés. Són també una mica més fràgils i es poden sobrescalfar si se'n fa un ús intensiu. Són lleugerament més grosses de mida, però caben sempre fàcilment a la butxaca.

Són uns petits objectes, prims i petits com una ungla, minerals i inerts com les pedres, però que, amb la seua sofisticada estructura interna, poden guardar milers de fotos i vídeos. Són plaques minerals que amaguen un immens volum d'informació. La targeta, de 32 GB, té espai per uns 64.000 llibres.

       http://ciencia.ara.cat/fractal/2017/12/16/on-es-la-informacio/


http://ciencia.ara.cat/fractal/2012/07/26/pedretes-per-memoritzar-els-llapis-de-memoria/

       https://ca.wikipedia.org/wiki/Mem%C3%B2ria_USB

       http://ciencia.ara.cat/fractal/2017/12/16/on-es-la-informacio/

                  BESALDUCH.J                         

                                             

TwinTwist

La idea d'aquest text em pareix bona, perquè així, el món tindria més "llocs per on viure", però té massa inconvenients. Açò es podria arribar a fer no completament en un futur llunyà, no dins de 100 anys. També, hi hauria diversos factors, que em fan pensar que aquesta idea no seria possible com per exemple, que passaria si una ona mitjanament gran colpejara una part de l'edifici; o si el vent és molt fort, l'edifici aguantaria el vent, i les ones? Encara que crec que és una bona idea, li falten alguns detalls.

                                                BESALDUCH  J.