Jo em considere bilingüe perquè parle amb fluïdesa el francés i el castellà. Si estudiara un poquet més, podria ser trilingüe, però com que mai em pose a estudiar, no tinc el nivell suficient, i igual per a l'anglés. La primera llengua que vaig aprendre va ser el francés, encara que aquests anys estic perdent el nivell per què, assoles el parle en vacances amb la meua família francesa. La meua mare és francesa i va créixer en part a Alemanya i al sud de França. El castellà va ser la meua segona llengua, encara que ara el domine més que al francés. Vaig començar el valencià en primària, i fins ací. El meu pare i els meus iaios em parlen en valencià, però desgraciadament, jo no tinc la mateixa fluïdesa. El meu pare i els meus iaios varen créixer a Castelló, i quasi que eren monolingües del valencià, perquè al seu poble, assoles es parlava valencià. (Canviant de tema) L'anglés, el vaig començar a aprendre a principis de l'ESO, i per sort per a mi, a classe d'anglés assoles som dos, el meu germà i jo. Això ens permet avançar més i més ràpid.
Si tinguera que posar un "rànquing" de EN quina LLENGUA tinc més grau de coneixement, jo diria que al primer lloc es troba el castellà, al segon, el francés i el valencià (que estan empatats més o menys) i per últim, l'anglés. Òbviament, no cal que mencione amb quina em sent més a gust, perquè crec que ja està clar.
Tinc vàries anècdotes relacionades amb les llengües, i és, que de vegades, no m'ix una paraula en castellà o en valencià però sí que m'ix en francés, i és una cosa que em passa des de petit
Molt complet el contingut, Joel! Atenció a l'expressió!
ResponElimina