La meua expectativa per a aquest curs en valencià era la de treure (o
almenys intentar-ho) més de cinc, és a dir, almenys aprovar. Intentar
fer el menys possible, i treure el més possible, aquest ha sigut el meu
mètode aquest any en valencià. Tot açò del blog, quan em vaig adonar,
vaig pensar que no seria obligatori, però resulta que sí que ho era.
Vaig pensar que no faria falta fer-ho per tal d'aprovar, però si volia
assegurar-me l'aprovat, havia de fer-lo, X aleshores vaig començar, i em
vaig adonar que era una manera de fer redaccions, però una mica més
lúdica. Per a mi, el més difícil del curs, són els treballs, com ara els videolits, "draw my life" o booktràilers.
El blog m'ha servit per a millorar la meua ortografia al llarg del curs, encara que encara faig prou faltes. També ha servit per als exàmens, com aquest últim, on a l'examen, havíem de fer una redacció extensa, i devíem controlar l'ortografia, perquè sinó, per cada falta, es restaven 0,05 punts de la nota. Pot ser útil per al curs de batxiller, pel mateix motiu que acabe d'explicar, per a regular les faltes.
En primer lloc, destacaria la primera activitat que vam fer, perquè era com tirar-se a la desconeguda, fer una activitat que mai abans havíem fet, i per tant, moltes van eixir prou mal. La segona activitat a destacar és aquesta, que és la nostra última activitat al blog de 4t d'ESO. I la que més m'ha agradat, que és la tercera a destacar, va ser l'activitat de detectar i corregir els castellanismes, perquè em va paréixer una activitat prou bona per a practicar de cara a l'examen.
La meua proposta per al blog, és fer les entrades a classe, però, si no les acabes a classe, acabar-les a casa, i també corregir-les a casa. Açò seria l'únic a destacar en la meua opinió.
Gràcies per la teua sinceritat, Joël i recorda fixar-te en l'expressió!
ResponElimina