Biografia lingüística

Encara que ara parle en valencià amb la major part de la meua família, açò no ha sigut sempre així per unes circumstàncies un tant estranyes que es produïren quan jo tenia edat de començar a aprendre a parlar.

I és que jo, a diferència dels meus germans (que anaren a una guarderia de Benimaclet on es parlava en valencià) no vaig tindre ninguna educació d'aquest tipus fins Infantil i passava la major part del dia de dilluns a divendres en casa dels meus avis paterns, que emigraren fa ara uns 54 anys des d'un poble xicotet d'Almeria i que no parlaven ni entenien res de valencià.

Per aquesta raó, la primera llengua en la que vaig tindre contacte va ser el castellà i, encara que crec que ma mare em parlava en valencià, tota la resta de la família propera ho feia en castellà i va ser la llengua que vaig utilitzar a casa fins a ben entrada la Primària.

Quan vaig anar a una escola per primera vegada (amb dos anys), vaig apuntar-me a la línea en valencià i haver estat en contacte amb les dues llengües des d'una edat tan primerenca és el que m'ha permés ser bilingüe simètric.

Però, encara que les classes eren en valencià, les relacions familiars i socials es produïen en castellà.

No va ser fins als 8 o 9 anys quan vaig començar a parlar en els meus germans en valencià. I no va ser per iniciativa pròpia, sinò que per aquell temps al meu germà major que tindria la meua edat ara, li donà per parlar-nos en valencià perquè es consciencià dels problemes que té aquesta llengua i de la injusta situació en la que es troba.

I com que el meu germà major em va fer parlar-li en valencià, jo vaig començar a fer-ho en aquells amics els quals jo sabia que eren valencianoparlants (Guillem i Alma). Per tant, gràcies a que el meu germà fera com si no m'entenguera quan li parlava en castellà, ara parle en ell, en el meu germà menut i amb alguns dels meus amics en valencià.

Però aquest canvi sobtat de llengua no és l'únic cas en la meua família. Entre la meua àvia i els seus germans, encara que havien nascut a Sagunt, s'havien parlat sempre en castellà en part per culpa del context històric. Però, quan ja eren adults, començaren a parlar entre ells i als demés membres de la família en valencià, convertint el valencià en la llengua de la família.

Jo (a l'esquerra) amb el meu germà menut al mig i el major a la dreta.