dissabte, 1 de juny del 2019

Biografia lingüística

 La llengua que prioritza en la meua família és el castellà,X no obstant això, hi ha membres que comprenen altres llengües i fins i tot poden arribar a parlar-lesX  com és el cas de l'italià o l'alemany,X  això pel fet que els meus avis materns durant la dictadura franquista van emigrar a Suïssa. La meua àvia es defensa molt bé amb l'italià, és capaç d'entendre-ho pràcticament tot i parlar-ho amb mitjana fluïdesa, però a Espanya no té amigues que ho parlen així que està perdent el coneixement de la mateixa,X  en canvi no té ni idea d'alemanyX  ja que treballava en una fàbrica tèxtil on totes les seues companyes eren italianes. D'altra banda X el meu avi entén alemany, ho parla, és capaç de llegir llibres i fins i tot escriure, en canvi d'italià sap ben poc perquè al ser pintorX  treballava en una empresa on el seu cap i els seus companys solament es comunicaven en alemany això pel fet que Basilea (ciutat on van viure, situada molt al nord del país i on va néixer la meua mare) predomina el monolingüisme.

 Tres anys després del seu naixement, és a dir, l'any setanta-dos, van decidir tornar al seu país d'origen, Espanya, gràcies al fet que la dictadura estava en les seues hores més baixes i tenien grans ànsies de retrobar-se amb tots els seus familiars i amics,X  desgraciadament no van poder abraçar-se amb tots perquè molts havien mort en escamots d'afusellament per ser republicans, entre ells el meu besavi. Van arribar a València, la meua mare va cursar primària en castellà perquè entre que s'aprovava la constitució i es posava en marxa la contractació de professors i el canvi d'horaris no va poder estudiar més llengües fins a BUP, així que va començar a estudiar la llengua autòctona de la comunitat valenciana i també francés a secundària.

 Si analitzem la situació de la llengua en la meua família més pròximaX  podríem dir que el meu pare és bilingüe actiu perquè parla i comprén a la perfecció tant el castellà com el valencià,X  la meua mare és bilingüe passiva perquè domina el castellà, però el valencià  li costa parlar-ho amb propietat,X  no obstant això, entén també el francés, però no ho parla. La meua germana petita és plurilingüe instrumental, parla i entén perfectament el valencià i el castellà, però també té un bon nivell d'anglés,X  té onze anysX  així que encara li queda molt per estudiar i diu que té ganes d'aprendre francés,X  ja es veurà en un futur. 

 Per a finalitzarX  diria que jo sóc una persona plurilingüe perquè el castellà el domine, el valencià ho entenc perfectament, puc escriure ('l), però sé que encara tinc moltes faltes i que hauria de perfeccionar-lo,X  també tinc un mínim nivell de llatí amb el qual puc comprendre el més bàsic però no puc parlar-ho,X  d'altra banda, estic cursant en una acadèmia d'anglés el nivell B2 per tant ho entenc bé, puc escriure ('l) i parlar-hoX òbviament em queda molt que estudiar i amb el pas dels anys aniré adquirint un millor nivell. També cal destacar que aquest estiu m'he proposat aprendre una mica d'italià pels meus propis medis, és a dirX  amb internet i com no, amb l'ajuda de la meua àvia.












1 comentari:

  1. Aitana, enhorabona per una biografia tan ben contada i amb continguts tan interessants.
    Ja veus que he destacat els pronoms febles equivocats (bàsicament uses HO en lloc de EL quan et refereixes a la paraula "idioma", que és de gènere mascuí i no neutre) Com saps, es tracta d'una típica interferència del castellà.
    L'altra qüestió és la puntuació (marcada amb una X que indica la mancança o l'errada en l'ús del signe corresponent. Açò és prou important i afecta per igual la redacció en valencià o en castellà.

    ResponElimina

Memòria del portafoli i del curs

La veritat és que  en  començar el curs m'esperava el mateix que  vàrem  fer l'any passat amb Anna  Gascón : escriure redaccions, l...