Biografia lingüística

La meua àvia sempre va voler aprendre valencià però estava prohibit, crec que va ser l'única de la meua família que es va interessar per una altra llengua fins a arribar a la meua mare. 

Els meus besavis van viure sempre en un poble anomenat Camporrobles, on van continuar vivint els meus avis, els meus oncles i la meua mare. Hui dia vaig de tant en tant en vacances i molt esporàdicament a l'hora d'anar caps de setmana.

Els meus avis es van mudar a València quan la meua mare tenia 15 anys. És la quarta filla de 5: el meu oncle Gonzalo, el major; la meua tia Adela, la meua tia Maite; la meua mare, Cristina; i el meu oncle Pablo.

Es van mudar a un edifici pròxim a Pont de fusta, un edifici amb una façana circular, l'edifici torres del Turia.

La meua mare amb 19 anys se'n va anar a viure un temps a Londres, on va aprendre molt d'anglés que després li va servir per al que seria el seu treball per bastants anys, Hasbro.

En l'institut va donar una mica de llatí del qual ja no se'n recorda.

La meua mare sempre va voler donar-me la millor educació quan era xicoteta i per això em va portar a un col·legi bilingüe perquè pensava que era el millor; aqueix col·legi era el Gençana, situat en Godella, on vaig aprendre molt d'anglés, poc valencià, i a millorar el meu castellà, que és la meua llengua materna. Respecte a les llengües, ens feien treballar-les molt; recorde que havia de fer redaccions en els tres idiomes, sobretot en anglés; en classe ens feien parlar en anglés la major part del temps. 

En canviar-me de col·legi, me'n vaig anar a una línia en valencià on els primers mesos els vaig passar relativament mal, ja que sabia el bàsic de valencià, vaig deixar de parlar anglés en classe i hui dia he acabat parlant majoritàriament en castellà encara que fora de les classes sempre havia sigut així. 

En 4t de l'ESO he començat a aprendre llatí, i entre tercer i quart he fet un començament en el meu aprenentatge en valencià.