A mi van impressionar-me unes quantes coses sobre els relats de marca explicats. Per exemple, el que més em cridà l'atenció fou el cas de Toscani, un publicista que treballava per a Benneton. Aquest va destacar pel tipus d'anuncis que feia, la gent no estava preparada per a aquests, que reflectien la realitat sense filtres ( la marca es va més famosa). Finalment acomiadaren a Toscanni.
En definitiva, el que ens fa saber aquesta part del llibre,* és que els relats de marca són diguérem que essencials perquè el públic mostre algun tipus d'interés, ja que només ens mostren la part "bona" de la marca, utilitzant publicitat enganyosa per exemple. I de veres pense que llegir aquesta part del llibre (o l'assaig en general) haurà canviat en nostre criteri a l'hora de consumir, o almenys això espere.
Júlia, la reflexió és extensa i està molt ben feta quant al contingut. Quant a la forma, has de corregir algunes coses. La puntuació en algun cas i sobretot allò subratllat (problemes de sintaxi o expressions inadequades)
ResponElimina