Biografia lingüística

Jo, hem considere principalment plurilingüe passiu tenint com a llengua principal el castellà i secundàries el valencià, el francés i l'anglés.

El castellà sent la llengua que més parle ha sigut la primera que he aprés i sempre l'he parlada tant a l'àmbit social com al familiar. Això és deu al fet que ma mare és bilingüe passiva, ja que sempre parla castellà. En el cas del meu pare a pesar de ser plurilingüe majoritàriament sempre m'ha parlat en castellà.

En el cas del valencià i el francés, les he aprés a causa de l'estudi realitzat des de primària fins ara. En canvi l'anglés l'he aprés en una acadèmia com una extraescolar, també des de primària.

En el cas de la meua mare ella és bilingüe passiva a causa del fet que ha utilitzat sempre el castellà encara que el valencià sempre ha estat present en la seua vida de moltes maneres; la més recent vam ser jo i les meues germanes, els quals al donar valencià a l'escola va haver de repassar-lo per ajudar-nos amb els estudis, ja que el meu pare mai havia estudiat el valencià. Per part del meu pare, ell va nàixer a Algèria i va viure uns 25 anys allí; a causa d'això va aprendre l'àrab i a parlar francés i va donar un poc d'angles en l'escola. Més tard (,) en vindre ? no sabia parlar castellà així que sense ajuda va començar a aprendre,(.) més tard, a pesar d'haver aprés el castellà, no sabia valencià però amb la necessitat d'ajudar-nos amb els deures va fer un petit curs on va aconseguir aprendre el més bàsic.