Biografia linguística

Sóc Pablo i tinc 15 anys. Vaig nàixer a València, Espanya, i tinc la sort de ser un bilingüe actiu, parle i entenc valencià i espanyol. Tota la meua família és espanyola, per tant ja es pot predir que tots hem parlat el mateix idioma. Encara així no tots els meus avantpassats han nascut a València,X per exemple, els meus besavis paterns van néixer a Tomelloso, Ciutat Real, i eren monolingües de l'espanyol.

De petit els meus pares em criaren en castellà. No obstant això, presentava un bilingüisme passiu amb el valencià, ja que de petit quan anava a cals avis ells em deien o cantaven alguna cosa en aquest idioma, i jo l'entenia però no sabia parlar. Vaig començar la meua educació en castellà, i no va ser fins a segon de primària que em vaig passar al grup en valencià. Recorde una sensació de frustració, ja que jo intentava i volia parlar l'idioma però no sabia com. Afortunadament, vaig tindre la sort d'aprendre de pressa i adaptar-me com més aviat millor. Vaig continuar la meua formació educativa en aquest idioma fins al dia d'avui, però a casa s'ha mantés la tradició de parlar en castellà i em sent més còmode parlant en aquest idioma que en valencià.

La situació del meu germà és molt pareguda a la meua. Ell va canviar-se de línia al mateix temps que jo, però com que em supera en 3 anys ho va fer al cinqué curs de primària, i va costar-li un poc més l'adaptació però a la fi ho va aconseguir.

Els meus pares van tindre una situació més diferent de la meua. La meua mare mai va aprendre valencià a l'escola, ho va fer a casa. Els estudis impartits pels col·legis de monges en l'època del franquisme eren en castellà, la raó d'açò pot ser una diglòssia existent entre el castellà i el valencià; o inclús una discriminació per prejudicis cap al segon idioma, ja que segons recorden els meus pares, parlar en valencià era vist com una "cosa de poble". La meua mare també va aprendre francés a l'escola, del que encara se'n recorda.

El cas del meu pare no és diferent. Va aprendre valencià pels seus pares, ja que l'escola estava en castellà, per les raons explicades anteriorment. En el seu cas, ell també va aprendre anglés.

Amb ells, la meua família, he tingut la sort de viatjar a països amb diferents llengües. Si hi ha cap cosa que m'agradaria destacar, seria que dóna igual el país on estes o la llengua que parles, ja que sempre t'entendran gràcies a signes, gestos, o simplement el context. He estat en contacte amb el portugués, alemany, francés, anglés, txec i hongarés. Aquests dos últims són els que més m'han sorprés, potser perquè utilitzen alguns caràcters diferents o perquè provenen de diferents arrels lingüístiques.

Foto d'un cartell en txec a Praga

Biografia lingüística

 La llengua que prioritza en la meua família és el castellà,X no obstant això, hi ha membres que comprenen altres llengües i fins i tot poden arribar a parlar-lesX  com és el cas de l'italià o l'alemany,X  això pel fet que els meus avis materns durant la dictadura franquista van emigrar a Suïssa. La meua àvia es defensa molt bé amb l'italià, és capaç d'entendre-ho pràcticament tot i parlar-ho amb mitjana fluïdesa, però a Espanya no té amigues que ho parlen així que està perdent el coneixement de la mateixa,X  en canvi no té ni idea d'alemanyX  ja que treballava en una fàbrica tèxtil on totes les seues companyes eren italianes. D'altra banda X el meu avi entén alemany, ho parla, és capaç de llegir llibres i fins i tot escriure, en canvi d'italià sap ben poc perquè al ser pintorX  treballava en una empresa on el seu cap i els seus companys solament es comunicaven en alemany això pel fet que Basilea (ciutat on van viure, situada molt al nord del país i on va néixer la meua mare) predomina el monolingüisme.

 Tres anys després del seu naixement, és a dir, l'any setanta-dos, van decidir tornar al seu país d'origen, Espanya, gràcies al fet que la dictadura estava en les seues hores més baixes i tenien grans ànsies de retrobar-se amb tots els seus familiars i amics,X  desgraciadament no van poder abraçar-se amb tots perquè molts havien mort en escamots d'afusellament per ser republicans, entre ells el meu besavi. Van arribar a València, la meua mare va cursar primària en castellà perquè entre que s'aprovava la constitució i es posava en marxa la contractació de professors i el canvi d'horaris no va poder estudiar més llengües fins a BUP, així que va començar a estudiar la llengua autòctona de la comunitat valenciana i també francés a secundària.

 Si analitzem la situació de la llengua en la meua família més pròximaX  podríem dir que el meu pare és bilingüe actiu perquè parla i comprén a la perfecció tant el castellà com el valencià,X  la meua mare és bilingüe passiva perquè domina el castellà, però el valencià  li costa parlar-ho amb propietat,X  no obstant això, entén també el francés, però no ho parla. La meua germana petita és plurilingüe instrumental, parla i entén perfectament el valencià i el castellà, però també té un bon nivell d'anglés,X  té onze anysX  així que encara li queda molt per estudiar i diu que té ganes d'aprendre francés,X  ja es veurà en un futur. 

 Per a finalitzarX  diria que jo sóc una persona plurilingüe perquè el castellà el domine, el valencià ho entenc perfectament, puc escriure ('l), però sé que encara tinc moltes faltes i que hauria de perfeccionar-lo,X  també tinc un mínim nivell de llatí amb el qual puc comprendre el més bàsic però no puc parlar-ho,X  d'altra banda, estic cursant en una acadèmia d'anglés el nivell B2 per tant ho entenc bé, puc escriure ('l) i parlar-ho, X òbviament em queda molt que estudiar i amb el pas dels anys aniré adquirint un millor nivell. També cal destacar que aquest estiu m'he proposat aprendre una mica d'italià pels meus propis medis, és a dirX  amb internet i com no, amb l'ajuda de la meua àvia.

Biografia lingüística

Encara que ara parle en valencià amb la major part de la meua família, açò no ha sigut sempre així per unes circumstàncies un tant estranyes que es produïren quan jo tenia edat de començar a aprendre a parlar.

I és que jo, a diferència dels meus germans (que anaren a una guarderia de Benimaclet on es parlava en valencià) no vaig tindre ninguna educació d'aquest tipus fins Infantil i passava la major part del dia de dilluns a divendres en casa dels meus avis paterns, que emigraren fa ara uns 54 anys des d'un poble xicotet d'Almeria i que no parlaven ni entenien res de valencià.

Per aquesta raó, la primera llengua en la que vaig tindre contacte va ser el castellà i, encara que crec que ma mare em parlava en valencià, tota la resta de la família propera ho feia en castellà i va ser la llengua que vaig utilitzar a casa fins a ben entrada la Primària.

Quan vaig anar a una escola per primera vegada (amb dos anys), vaig apuntar-me a la línea en valencià i haver estat en contacte amb les dues llengües des d'una edat tan primerenca és el que m'ha permés ser bilingüe simètric.

Però, encara que les classes eren en valencià, les relacions familiars i socials es produïen en castellà.

No va ser fins als 8 o 9 anys quan vaig començar a parlar en els meus germans en valencià. I no va ser per iniciativa pròpia, sinò que per aquell temps al meu germà major que tindria la meua edat ara, li donà per parlar-nos en valencià perquè es consciencià dels problemes que té aquesta llengua i de la injusta situació en la que es troba.

I com que el meu germà major em va fer parlar-li en valencià, jo vaig començar a fer-ho en aquells amics els quals jo sabia que eren valencianoparlants (Guillem i Alma). Per tant, gràcies a que el meu germà fera com si no m'entenguera quan li parlava en castellà, ara parle en ell, en el meu germà menut i amb alguns dels meus amics en valencià.

Però aquest canvi sobtat de llengua no és l'únic cas en la meua família. Entre la meua àvia i els seus germans, encara que havien nascut a Sagunt, s'havien parlat sempre en castellà en part per culpa del context històric. Però, quan ja eren adults, començaren a parlar entre ells i als demés membres de la família en valencià, convertint el valencià en la llengua de la família.

Jo (a l'esquerra) amb el meu germà menut al mig i el major a la dreta.

Biografia lingúística

Vaig néixer en València, Espanya, el setge de juny del 2002.

Ací en València es parla el valencià X que és una llengua procedent del català, però la llengua oficial d'Espanya és el castellà. Jo parle les dues llengües, des de petit he donat classes en valencià tant en el col·legi com en l'institut. En l'àmbit social jo parle el castellà,X en la meua casa sempre s'ha parlat el castellà perquè la meua família mai va estudiar en valencià, entre els meus amics és més comú que de vegades parlem el valencià però generalment parlem castellà.

La meua mare és d'ací d'Espanya i no tinc pare, X des de petit he parlat el castellà com llengua mare perquè el valencià em vaig limitar a parlar en l'escola. Supose que és per aquesta raó que parle molt millor el castellà.

Mai he tingut la necessitat d'haver de parlar altra llengua per a parlar amb algú familiar o amic perquè tots en el meu cercle social parla el valencià i/o castellà, però quan vaig entrar a l'institut vaig començar a veure "anime", que són curtmetratges animats originaris del Japó. Vaig aprendre coses bàsiques com fer una presentació de qui sóc i un poc de vocabulari.

No són les úniques llengües que conec o parle, X des de l'escola he donat anglés a classe però mai m'ha interessat molt estudiar-la. Ara bé, des de petit també tinc una afició i és la cinefília, X sempre m'han agradat molt les pel·lícules de tots els tipus. Me'n recorde que quan anava al videoclub amb la meua mare era casí impossible triar-NE una que jo no haja vist, i ara més del mateix però amb el Netflix. Tot açò ve perquè ara cada vegada que vaig al cinema veig les pel·lícules en la seua llengua materna. I a poc a poc açò ajuda a avançar en llengües com l'anglés.

Calatayud.A  

Biografia lingüística

Hui vaig a explicar la meua biografia lingüística.

Jo em considere bilingüe perquè parle amb fluïdesa el francés i el castellà. Si estudiara un poquet més, podria ser trilingüe, però com que mai em pose a estudiar, no tinc el nivell suficient, i igual per a l'anglés. La primera llengua que vaig aprendre va ser el francés, encara que aquests anys estic perdent el nivell per què, assoles el parle en vacances amb la meua família francesa. La meua mare és francesa i va créixer en part a Alemanya i al sud de França. El castellà va ser la meua segona llengua, encara que ara el domine més que al francés. Vaig començar el valencià en primària, i fins ací. El meu pare i els meus iaios em parlen en valencià, però desgraciadament, jo no tinc la mateixa fluïdesa. El meu pare i els meus iaios varen créixer a Castelló, i quasi que eren monolingües del valencià, perquè al seu poble, assoles es parlava valencià. (Canviant de tema) L'anglés, el vaig començar a aprendre a principis de l'ESO, i per sort per a mi, a classe d'anglés assoles som dos, el meu germà i jo. Això ens permet avançar més i més ràpid.

Si tinguera que posar un "rànquing" de  EN quina LLENGUA tinc més grau de coneixement, jo diria que al primer lloc es troba el castellà, al segon, el francés i el valencià (que estan empatats més o menys) i per últim, l'anglés. Òbviament, no cal que mencione amb quina em sent més a gust, perquè crec que ja està clar.

Tinc vàries anècdotes relacionades amb les llengües, i és, que de vegades, no m'ix una paraula en castellà o en valencià però sí que m'ix en francés, i és una cosa que em passa des de petit

Biografia Lingüística

Ara vaig a passar a explicar la meua biografia lingüística.

Jo parle principalment el castellà com a llengua materna després del valencià i l'anglés, que són les llengües que he aprés durant tota la meua vida.

Els meus pares parlen castellà, X la meua mare va nàixer a València però va créixer a Alboraia, X la seua família va decidir que parlarà castellà perquè era la llengua que es parlava al carrer del poble, X al col·legi ella va començar a estudiar valencià i com a llegua estrangera va decidir estudiar el francés però estre les seues amigues parlaven castellà. La meua mare va decidir estudiar el francés perquè la meua àvia va estar vivint a França durant més de dos anys, X va decidir anar a França perquè ella vivia al País Basc però no volia estudiar l'euskera, encara que va estar vivint durant menys d'un any,   X després d'estar al País Basc va anar a França.

En segon lloc X el meu pare és d'un poble de Castella La-Manxa que es diu Alberca, aleshores la seua llengua materna és el castellà. El meu pare mai va començar a parlar UNA altra llengua que no fóra el castellà però quan va arribar a l'ESO va començar a estudiar l'anglés en cara que se li donara molt bé.

En tercer lloc, jo tinc dos germans X un més major i un altre més petit, els dos són bilingües actius, parlen el valencià i el castellà encara que el meu germà major també parla l'anglés i el francés, X el meu germà petit està començant a estudiar l'anglés.

Biografia Linguística

Els meus avis per part de pare eren de magrana, es van mudar a Catarroja i l'és el petit de tres germans. El meu pare va créixer amb el castellà i ho ha parlat sempre encara que també parla valencià i entén una mica d'engonals i francés.
La meua mare sí que ha nascut en valència però no sol utilitzar el valencià perquè encara que va néixer aquí X a la seua casa parlaven sobretot castellà i a la meua mare no li agrada parlar altres idiomes. La meua àvia per part de mare sí que parla més o menys valencià quan aquesta amb les seues amigues, però a casa sempre parla castellà, encara que el valencià de la meua àvia té molts castellanismes.

A mi m'agraden els idiomes, encara que no se'm donen molt bé, X m'agrada molt llegir en castellà, valencià i fins i tot francés però en francés només llegisc llibres quan m'agraden tant que em puc assabentar molt del que passa.
Jo aprendi valencià quan era molt petita, en canvi l'anglés i francés tarda una mica més.
Crec que amb la llengua amb la qual em sent més a gust és el castellà, perquè és la llengua que més use, però quan use el valencià estic també molt còmoda si és per a parlar-ho solament, escriure en general no m'agrada en cap llengua però si he d'escollir una, seria en castellà.
L'any passat em vaig anar a França d'intercanvi i encara parle amb la francesa amb la qual em vaig anar, ella em parla en castellà i jo a ella en francés.