Relats de marca

A la segona i última entrada del llibre, l'autora ens presenta els Relats de Marca. Aquests són breus textos que ens fan un breu recorregut per la història de la marca, les seues característiques principals i els seus aspectes més reconeguts. Seguidament, l'autora aprofita la marca Benetton i Oxfam Intermón per contar-nos com ha evolucionat la publicitat al pas del temps.

Trobe que l'última part del llibre és de la que més he gaudit, ja que l'he trobada més dinàmica i amena. A més, m'ha paregut que he aprés molt sobre publicitat i les marques que tracta.

Personalment, el que més em va sorprendre de la xarrada que ens va donar l'autora va ser la publicitat que feia Toscani als anys 80 i 90, on els seus comentats i criticats anuncis van fer que la marca per a la qual treballava, Benetton, estiguera en boca de tots, i per tant augmentara la seua fama.

Aquest llibre m'ha semblat molt interessant i educatiu, encara que trobe que ha anat progressant respecte al seu dinamisme cap al final de l'obra.

Els relats de marca

Els relats de marca estan molt presents en l'actualitat, i són vitals en l'èxit de les marques ja que les fan més atractives per al consumidor. Si veiem un anunci llarg en el qual observem la vida d'una persona normal i corrent que ha tingut un mal dia i compra, per exemple, un fuet i açò li canvia l'ànim, ens sentirem identificats amb el personatge i comprarem eixe producte abans que un altre semblant que no té aquest tipus de publicitat.

En alguns casos, inclús s'han arribat a fer relats de marca molt polèmics per ser considerats per algunes persones com de mal gust, com és l'exemple de aquesta campanya de Benetton creada per Oliviero Toscani, un ex-publicista d'aquesta popular marca de roba:

Malalt de sida en els seus últims moments de vida

En qualsevol cas, com a consumidors hem de procurar no donar importància a aquests relats si realment el que valorem és la qualitat d'una marca o producte i no la imaginació dels seus publicistes.

GARCIA M.

Relats de marca

En la tercera part del llibre es conten relats de marca de algunes grans empreses que tenen molt de poder,* primer comença contant un poc la historia de l'origen de la marca, despres pasa a fer un poc de memoria de el tipus de publicitat que feia i si li pareix que era una bona o una mala forma de fer publicitat.

Quan va vindre l'autora vàrem comentar un poc la publicitat que va fer Benetton i Toscani als anys 90,* Oliviero Toscani es va fer el publicista de united colors of benetton i va fer unes campanyes publicitaries molt polèmiques. Com una foto d'on es veu un conjunt de roba plena de sang amb un forat d'un aparent dispar al pit. O la campanya que ficava fotos dels presoners condemnats a mort.

El varen despatchar pero varen baixar les vendes XXX el tornaren a contratar perquè tornara a fer publicitat.

jo pense que totes les marques tenen coses que ocultar però no sabia que hi havia coses tan greus.

 

Les marques al segle XX

En aquesta segona part del llibre, el que tracta d'explicar-nos l'autora és que a mesura que han anat passant els anys i hem anat evolucionant com a societat, hem adquirit més coneixements de tecnologia, màrqueting i empreses, ja que amb el pas del temps hem pogut conéixer més com és l'ésser humà i com funciona el seu cap, o això creguem.

Els fundadors de grans marques com ho són Adidas, Coca cola, Apple... juguen amb açò i tracten de manipular-nos bé siga amb anuncis a la televisió en musiquetes que ens taladren el cap tot el dia i amb missatges esperançadors, que ens fan creure que tenim algun problema i que sols ells tenen la solució per a aquests, millor dit, que ells tenen la millor solució per a nosaltres.

De fet hui en dia les grans marques gastaran més diners en tractar de menjar-nos el cap, que en el producte en si.

Doncs està clar que si veiem la cara d'un futbolista famós, o d'un cantant, o de qualsevol figura que admirem pel que ha aconseguit, si veiem aquesta figura utilitzant les fulletes de Gilet mateixa, automàticament el nostre cap va relacionar aquesta marca amb qualitat, perquè, * és obvi no? Si una persona tan meravellosa ho utilitza, serà el millor producte i quan nosaltres anem a comprar no necessitarem ni informar-nos sobre els components o les característiques del producte.

Les grans marques es creen una imatge falsa de cara al públic i nosaltres els donem més importància al ni tan sols buscar altres opcions.

Relats de marca

Ahir a l'institut va vindre l'autora del llibre que estem llegint, és Pilar Alfonso Escuder. En la xarrada que ens va donar va parlar un poc de la seua vida després de escriure el llibre i les critiques que va rebre tras escrivirlo. Els lectors el que més van criticar va ser la portada perque possava un dibuix de la marca Coca-Cola i ells pensaven que pareixia que l'autora estava fent publicitat de la marca.

En la meua opinió, la xarrada va estar interesant però va ser una pena que no poguera quedar-me tota la xarrada perque tenia assumptes familiars pero en el temps que vaig estar em va agradar perque també va parlar coses que la van inspirar a escriure i altres marques que feien anuncis aprofitant-se de desgracies que passaven al mon.

les marques al segle XXI

Les marques al S. XXI han cobrat molta importància,* per exemple, als Estats Units, el tatuatge més sol·licitat, és el logo de Nike, com deia l'autora al llibre.

Així, amb un llenguatge molt planer i un estil amé i fàcil de llegir, el que són i el que representen les marques al segle. XXI

A mi personalment, em va impressionar,* quan l'autora ens va posar un muntatge d'un carrer sense anuncis ni tanques publicitàries i el mateix carrer amb tots aquests anuncis publicitaris. També he aprés que les marques s'identifiquen per colors, o per exemple, que un poble s'havia pintat de blau, per fer un rodatge d'una sèrie, i al final es va convertir en marca.

                                                                              BESALDUCH.J
                

Les marque al segle XX

Les marques han passat per moltes fases* en principi era un segell de qualitat que es ficava perquè la gent sapigués que el producte que estaven comprant era de bo. Despres ha anat degenerant en què la marca és el nom el que representa no una cosa que implique qualitat sinos que ha passat a ser una cosa que aporta "prestigi" a qui la porta.

Jo pense que les marque s'hagueren d'haver quedat com eren al principi perquè ara mateix a el pitjor és molt millor una cosa que no és de marca que una cosa que si ho és.

Sabates nike trencades