Biografia lingüística

Encara que ara parle en valencià amb la major part de la meua família, açò no ha sigut sempre així per unes circumstàncies un tant estranyes que es produïren quan jo tenia edat de començar a aprendre a parlar.

I és que jo, a diferència dels meus germans (que anaren a una guarderia de Benimaclet on es parlava en valencià) no vaig tindre ninguna educació d'aquest tipus fins Infantil i passava la major part del dia de dilluns a divendres en casa dels meus avis paterns, que emigraren fa ara uns 54 anys des d'un poble xicotet d'Almeria i que no parlaven ni entenien res de valencià.

Per aquesta raó, la primera llengua en la que vaig tindre contacte va ser el castellà i, encara que crec que ma mare em parlava en valencià, tota la resta de la família propera ho feia en castellà i va ser la llengua que vaig utilitzar a casa fins a ben entrada la Primària.

Quan vaig anar a una escola per primera vegada (amb dos anys), vaig apuntar-me a la línea en valencià i haver estat en contacte amb les dues llengües des d'una edat tan primerenca és el que m'ha permés ser bilingüe simètric.

Però, encara que les classes eren en valencià, les relacions familiars i socials es produïen en castellà.

No va ser fins als 8 o 9 anys quan vaig començar a parlar en els meus germans en valencià. I no va ser per iniciativa pròpia, sinò que per aquell temps al meu germà major que tindria la meua edat ara, li donà per parlar-nos en valencià perquè es consciencià dels problemes que té aquesta llengua i de la injusta situació en la que es troba.

I com que el meu germà major em va fer parlar-li en valencià, jo vaig començar a fer-ho en aquells amics els quals jo sabia que eren valencianoparlants (Guillem i Alma). Per tant, gràcies a que el meu germà fera com si no m'entenguera quan li parlava en castellà, ara parle en ell, en el meu germà menut i amb alguns dels meus amics en valencià.

Però aquest canvi sobtat de llengua no és l'únic cas en la meua família. Entre la meua àvia i els seus germans, encara que havien nascut a Sagunt, s'havien parlat sempre en castellà en part per culpa del context històric. Però, quan ja eren adults, començaren a parlar entre ells i als demés membres de la família en valencià, convertint el valencià en la llengua de la família.

Jo (a l'esquerra) amb el meu germà menut al mig i el major a la dreta.

Biografia lingúística

Vaig néixer en València, Espanya, el setge de juny del 2002.

Ací en València es parla el valencià X que és una llengua procedent del català, però la llengua oficial d'Espanya és el castellà. Jo parle les dues llengües, des de petit he donat classes en valencià tant en el col·legi com en l'institut. En l'àmbit social jo parle el castellà,X en la meua casa sempre s'ha parlat el castellà perquè la meua família mai va estudiar en valencià, entre els meus amics és més comú que de vegades parlem el valencià però generalment parlem castellà.

La meua mare és d'ací d'Espanya i no tinc pare, X des de petit he parlat el castellà com llengua mare perquè el valencià em vaig limitar a parlar en l'escola. Supose que és per aquesta raó que parle molt millor el castellà.

Mai he tingut la necessitat d'haver de parlar altra llengua per a parlar amb algú familiar o amic perquè tots en el meu cercle social parla el valencià i/o castellà, però quan vaig entrar a l'institut vaig començar a veure "anime", que són curtmetratges animats originaris del Japó. Vaig aprendre coses bàsiques com fer una presentació de qui sóc i un poc de vocabulari.

No són les úniques llengües que conec o parle, X des de l'escola he donat anglés a classe però mai m'ha interessat molt estudiar-la. Ara bé, des de petit també tinc una afició i és la cinefília, X sempre m'han agradat molt les pel·lícules de tots els tipus. Me'n recorde que quan anava al videoclub amb la meua mare era casí impossible triar-NE una que jo no haja vist, i ara més del mateix però amb el Netflix. Tot açò ve perquè ara cada vegada que vaig al cinema veig les pel·lícules en la seua llengua materna. I a poc a poc açò ajuda a avançar en llengües com l'anglés.

Calatayud.A  

Biografia lingüística

Hui vaig a explicar la meua biografia lingüística.

Jo em considere bilingüe perquè parle amb fluïdesa el francés i el castellà. Si estudiara un poquet més, podria ser trilingüe, però com que mai em pose a estudiar, no tinc el nivell suficient, i igual per a l'anglés. La primera llengua que vaig aprendre va ser el francés, encara que aquests anys estic perdent el nivell per què, assoles el parle en vacances amb la meua família francesa. La meua mare és francesa i va créixer en part a Alemanya i al sud de França. El castellà va ser la meua segona llengua, encara que ara el domine més que al francés. Vaig començar el valencià en primària, i fins ací. El meu pare i els meus iaios em parlen en valencià, però desgraciadament, jo no tinc la mateixa fluïdesa. El meu pare i els meus iaios varen créixer a Castelló, i quasi que eren monolingües del valencià, perquè al seu poble, assoles es parlava valencià. (Canviant de tema) L'anglés, el vaig començar a aprendre a principis de l'ESO, i per sort per a mi, a classe d'anglés assoles som dos, el meu germà i jo. Això ens permet avançar més i més ràpid.

Si tinguera que posar un "rànquing" de  EN quina LLENGUA tinc més grau de coneixement, jo diria que al primer lloc es troba el castellà, al segon, el francés i el valencià (que estan empatats més o menys) i per últim, l'anglés. Òbviament, no cal que mencione amb quina em sent més a gust, perquè crec que ja està clar.

Tinc vàries anècdotes relacionades amb les llengües, i és, que de vegades, no m'ix una paraula en castellà o en valencià però sí que m'ix en francés, i és una cosa que em passa des de petit

Biografia Lingüística

Ara vaig a passar a explicar la meua biografia lingüística.

Jo parle principalment el castellà com a llengua materna després del valencià i l'anglés, que són les llengües que he aprés durant tota la meua vida.

Els meus pares parlen castellà, X la meua mare va nàixer a València però va créixer a Alboraia, X la seua família va decidir que parlarà castellà perquè era la llengua que es parlava al carrer del poble, X al col·legi ella va començar a estudiar valencià i com a llegua estrangera va decidir estudiar el francés però estre les seues amigues parlaven castellà. La meua mare va decidir estudiar el francés perquè la meua àvia va estar vivint a França durant més de dos anys, X va decidir anar a França perquè ella vivia al País Basc però no volia estudiar l'euskera, encara que va estar vivint durant menys d'un any,   X després d'estar al País Basc va anar a França.

En segon lloc X el meu pare és d'un poble de Castella La-Manxa que es diu Alberca, aleshores la seua llengua materna és el castellà. El meu pare mai va començar a parlar UNA altra llengua que no fóra el castellà però quan va arribar a l'ESO va començar a estudiar l'anglés en cara que se li donara molt bé.

En tercer lloc, jo tinc dos germans X un més major i un altre més petit, els dos són bilingües actius, parlen el valencià i el castellà encara que el meu germà major també parla l'anglés i el francés, X el meu germà petit està començant a estudiar l'anglés.

Biografia Linguística

Els meus avis per part de pare eren de magrana, es van mudar a Catarroja i l'és el petit de tres germans. El meu pare va créixer amb el castellà i ho ha parlat sempre encara que també parla valencià i entén una mica d'engonals i francés.
La meua mare sí que ha nascut en valència però no sol utilitzar el valencià perquè encara que va néixer aquí X a la seua casa parlaven sobretot castellà i a la meua mare no li agrada parlar altres idiomes. La meua àvia per part de mare sí que parla més o menys valencià quan aquesta amb les seues amigues, però a casa sempre parla castellà, encara que el valencià de la meua àvia té molts castellanismes.

A mi m'agraden els idiomes, encara que no se'm donen molt bé, X m'agrada molt llegir en castellà, valencià i fins i tot francés però en francés només llegisc llibres quan m'agraden tant que em puc assabentar molt del que passa.
Jo aprendi valencià quan era molt petita, en canvi l'anglés i francés tarda una mica més.
Crec que amb la llengua amb la qual em sent més a gust és el castellà, perquè és la llengua que més use, però quan use el valencià estic també molt còmoda si és per a parlar-ho solament, escriure en general no m'agrada en cap llengua però si he d'escollir una, seria en castellà.
L'any passat em vaig anar a França d'intercanvi i encara parle amb la francesa amb la qual em vaig anar, ella em parla en castellà i jo a ella en francés.

Biografia llingüística

La meua àvia va emigrar a Alemanya i per tant el meu pare va nàixer allí. Però poc després de nàixer va tornar al poble de mon pare (Portalrubio de Guadamejud, a Conca) i la seua llengua materna és el castellà. Però quan tenia com 5 anys va tornar a anar a Alemanya i aprené alemany perquè es va quedar bastants anys.

La meua família de part de mare han sigut sempre de València, per la zona del cabanyal i exposició, i estiuejant a Llíria. Però els meus avis mai aprengueren valencià, però la meua mare anant a l'institut si el va aprendre. Des de petita, li va prendre l'atenció a l'anglés, escoltava música en eixa llengua i s'esforçava per traduir amb un diccionari. Tant li agradava, X que va acabar estudiant filologia anglesa, sacant-se el títol més alt. A més, X ma mare té un ampli coneixement de les llengües, ja que pot parlar: X castellà, valencià, alemany, italià i per suposat l'anglés. I també va estudiar llatí i grec a la universitat.

La meua germana ha eixit com ma mare, ella és de llengües (per això està en el batxiller d'humanitats) i també té un molt bon nivell d'anglés i s'interessa per l'italià.

A mi, en canvi, no en truquen tant l'atenció. Però sí que tinc molt d'interés en l'anglés i m'agradaria traure'm el nivell més alt algun dia. A més l'use tot el dia, ja siga mirant series i pel·lícules en idioma original, parlant en anglés amb un amic d'Estats Units o llegint o veient memes. Sempre havia tingut un nivell bo en aquesta llengua, però no m'esforçava molt i sempre treia notables baixos. No va ser fins a 2017 que de veritat me'n vaig interessar i des de eixe any no baixe de l'excel·lent.

Biografia lingüística

Per part dels meus pares parle el castellà i l'anglès.
La llengua materna del meu pare és el castellà, ja que els meus avis eren de Castella la Manxa, i tota la seua família és castellanoparlant. Ma mare X en canvi X va nàixer als Estats Units i la seua llengua materna és l'anglès X encara que els meus iaios materns li parlaren sempre en castellà perquè emigraren allí des de Mèxic abans de tindre a ma mare i els seus germans. Per això ma mare és bilingüe activa: parla el castellà amb mon pare i en totes les situacions del dia a dia. I parla l'anglès amb mi i en el seu treball, ja que és professora d'anglès en una acadèmia. Després està el valencià, una llengua que jo conec per l'escola i per la majoria d'amics del meu pare, que m'han parlat en valencià des que vaig nàixer; aleshores jo crec que tinc un cert vincul amb aquesta llengua diferent de gent que té pares castellanoparlants i sols empra el valencià a classe. El meu pare, evidentment  X també coneix el valencià i sempre que està parlant amb algú valencianoparlant transiciona a parlar en valencià, encara que ell i jo el parlem poques vegades. Mon pare també va aprendre francès quan era jove arribant a un nivell A2, però no ho practica gens, el que fa que haja oblidat la majoria del que va aprendre. Naturalment també te un alt coneixement d'anglès per ma mare i perquè vàrem viure un any complet a Estats Units quan jo anava a quart de primària. I per últim, jo parle el francès. Vaig començar a estudiar-ho a tercer de primària com a primera llengua i fent classes extraescolars. També he realitzat diversos intercanvis amb l'institut a França i l'estiu passat vaig passar dues setmanes en casa d'una amiga francesa que es diu Amèlie i viu a Normandia.

Ma mare i jo de viatge