Biografia llingüística

La meua àvia va emigrar a Alemanya i per tant el meu pare va nàixer allí. Però poc després de nàixer va tornar al poble de mon pare (Portalrubio de Guadamejud, a Conca) i la seua llengua materna és el castellà. Però quan tenia com 5 anys va tornar a anar a Alemanya i aprené alemany perquè es va quedar bastants anys.

La meua família de part de mare han sigut sempre de València, per la zona del cabanyal i exposició, i estiuejant a Llíria. Però els meus avis mai aprengueren valencià, però la meua mare anant a l'institut si el va aprendre. Des de petita, li va prendre l'atenció a l'anglés, escoltava música en eixa llengua i s'esforçava per traduir amb un diccionari. Tant li agradava, X que va acabar estudiant filologia anglesa, sacant-se el títol més alt. A més, X ma mare té un ampli coneixement de les llengües, ja que pot parlar: X castellà, valencià, alemany, italià i per suposat l'anglés. I també va estudiar llatí i grec a la universitat.

La meua germana ha eixit com ma mare, ella és de llengües (per això està en el batxiller d'humanitats) i també té un molt bon nivell d'anglés i s'interessa per l'italià.

A mi, en canvi, no en truquen tant l'atenció. Però sí que tinc molt d'interés en l'anglés i m'agradaria traure'm el nivell més alt algun dia. A més l'use tot el dia, ja siga mirant series i pel·lícules en idioma original, parlant en anglés amb un amic d'Estats Units o llegint o veient memes. Sempre havia tingut un nivell bo en aquesta llengua, però no m'esforçava molt i sempre treia notables baixos. No va ser fins a 2017 que de veritat me'n vaig interessar i des de eixe any no baixe de l'excel·lent.

Biografia lingüística

Per part dels meus pares parle el castellà i l'anglès.
La llengua materna del meu pare és el castellà, ja que els meus avis eren de Castella la Manxa, i tota la seua família és castellanoparlant. Ma mare X en canvi X va nàixer als Estats Units i la seua llengua materna és l'anglès X encara que els meus iaios materns li parlaren sempre en castellà perquè emigraren allí des de Mèxic abans de tindre a ma mare i els seus germans. Per això ma mare és bilingüe activa: parla el castellà amb mon pare i en totes les situacions del dia a dia. I parla l'anglès amb mi i en el seu treball, ja que és professora d'anglès en una acadèmia. Després està el valencià, una llengua que jo conec per l'escola i per la majoria d'amics del meu pare, que m'han parlat en valencià des que vaig nàixer; aleshores jo crec que tinc un cert vincul amb aquesta llengua diferent de gent que té pares castellanoparlants i sols empra el valencià a classe. El meu pare, evidentment  X també coneix el valencià i sempre que està parlant amb algú valencianoparlant transiciona a parlar en valencià, encara que ell i jo el parlem poques vegades. Mon pare també va aprendre francès quan era jove arribant a un nivell A2, però no ho practica gens, el que fa que haja oblidat la majoria del que va aprendre. Naturalment també te un alt coneixement d'anglès per ma mare i perquè vàrem viure un any complet a Estats Units quan jo anava a quart de primària. I per últim, jo parle el francès. Vaig començar a estudiar-ho a tercer de primària com a primera llengua i fent classes extraescolars. També he realitzat diversos intercanvis amb l'institut a França i l'estiu passat vaig passar dues setmanes en casa d'una amiga francesa que es diu Amèlie i viu a Normandia.

Ma mare i jo de viatge

Biografia lingüística

La meua àvia sempre va voler aprendre valencià però estava prohibit, crec que va ser l'única de la meua família que es va interessar per una altra llengua fins a arribar a la meua mare. 

Els meus besavis van viure sempre en un poble anomenat Camporrobles, on van continuar vivint els meus avis, els meus oncles i la meua mare. Hui dia vaig de tant en tant en vacances i molt esporàdicament a l'hora d'anar caps de setmana.

Els meus avis es van mudar a València quan la meua mare tenia 15 anys. És la quarta filla de 5: el meu oncle Gonzalo, el major; la meua tia Adela, la meua tia Maite; la meua mare, Cristina; i el meu oncle Pablo.

Es van mudar a un edifici pròxim a Pont de fusta, un edifici amb una façana circular, l'edifici torres del Turia.

La meua mare amb 19 anys se'n va anar a viure un temps a Londres, on va aprendre molt d'anglés que després li va servir per al que seria el seu treball per bastants anys, Hasbro.

En l'institut va donar una mica de llatí del qual ja no se'n recorda.

La meua mare sempre va voler donar-me la millor educació quan era xicoteta i per això em va portar a un col·legi bilingüe perquè pensava que era el millor; aqueix col·legi era el Gençana, situat en Godella, on vaig aprendre molt d'anglés, poc valencià, i a millorar el meu castellà, que és la meua llengua materna. Respecte a les llengües, ens feien treballar-les molt; recorde que havia de fer redaccions en els tres idiomes, sobretot en anglés; en classe ens feien parlar en anglés la major part del temps. 

En canviar-me de col·legi, me'n vaig anar a una línia en valencià on els primers mesos els vaig passar relativament mal, ja que sabia el bàsic de valencià, vaig deixar de parlar anglés en classe i hui dia he acabat parlant majoritàriament en castellà encara que fora de les classes sempre havia sigut així. 

En 4t de l'ESO he començat a aprendre llatí, i entre tercer i quart he fet un començament en el meu aprenentatge en valencià.

Autobiografia Lingüística

El meu nom és Ignacio Martinez, però tots em diuen Nacho, tinc 16 anys i sóc trilingüe, parle 3 idiomes: Castellà, Valencià i Anglés.

El Castellà és la meua llengua materna, encara que vaig nàixer a la ciutat de València. Això és a causa de que tota la meua família descendeix del mateix lloc, un petit poble castellanoparlant de la província de Cuenca, Graja de Campalbo.

La meua família paterna sempre va viure al meu poble, encara que la meua àvia va treballar uns 4 anys a València i a Catalunya. Ella em conta que entenia als seus caps, que parlaven en Valencià i Català, es podria dir que era bilingüe passiva perquè encara que ella no el podia parlar, l'entenia i va adoptar moltes paraules d'aquest idioma, com per exemple "oraje" referint-se a oratge, pernil i "conil" referint-se a conill. Per açò la meua família paterna és monolingüe.

Per la part de la meua família materna va ser diferent, ja que quan els meus avis es casaren, vingueren a viure a Benimaclet. En aquella època Benimaclet era un poble com aquell del qual van partir, on assoles es parlava valencià, però amb l'arribada de molta emigració rural, l'ús del valencià va quedar reduït a l'àmbit familiar, donat que la realitat del veïnat ara era una altra (diglòssia). Per aquest motiu, sumat a què en l'època que van nàixer la meua mare i els meus oncles no s'estudiava el Valencià, tota la meua família materna és bilingüe passiva.

Per aquestes raons el meu germà i jo vam ser criats en castellà, com a llengua materna. No va ser fins que vaig entrar a infantil, amb 4 anys, que vaig començar a entrar en contacte amb el Valencià i l'Anglés, les altres llengües que conec. El Castellà és l'idioma que més domine, de forma nativa, perquè tot el meu entorn més proper és castellanoparlant i em desenvolupe de forma molt còmoda i fluida en aquest idioma. Amb el Valencià, en canvi, tinc més dificultats tot i que l'entenc perfectament, em falta molta riquesa lèxica. Això és degut al fet que assoles l'utilitze a l'institut, i moltes vegades ho solucione, erròniament, utilitzant castellanismes. Per últim l'Anglés, que el vaig començar a estudiar més tardanament i d'una pitjor forma. Amb el Valencià va ser diferent, d'una forma més inclusiva, ja que el que es parlava a classe era la llengua a aprendre i finalment t'acostumaves, al contrari que l'anglés, que t'explicaven la llengua en Castellà o Valencià i el diàleg en la llengua era inexistent.

Per a concloure, he de donar-li les gràcies a tota la meua família. Gràcies per haver-me educat així, per no oblidar mai les nostres arrels i per no avergonyir-nos de qui som, d'on venim, ni del que parlem. I per últim, gràcies per donar-me l'ambició perquè aquesta autobiografia es quede antiquada.

Martinez I

BIOGRAFIA

Aquesta és la meua biografia lingüística:

Jo sóc bilingüe actiu, comprenc i puc parlar tant valencià com castellà, però a més a més, també puc fer ús de l'anglés, no amb el mateix grau de domini, però el suficient per a poder entendre el que em diuen.

El meu pare va nàixer i va passar 18 anys a Elx, on parlava valencià amb la seua família, a l'igual que ma mare, que també parlava valencià en el seu poble, Sollana. Els dos van estudiar a la Universitat de València, on es van conéixer.

Entre ells parlaven castellà, ja que a la universitat la majoria de gent es comunicava en aquesta llengua. Al cap d'uns anys junts van descobrir que els dos parlaven valencià i van començar a utilitzar-la entre ells.

Després d'uns anys de convivència es van traslladar a Alboraia, un petit poble de València on el valencià era la llengua més parlada.

Des que vaig nàixer tota la meua família em parlava valencià, per això aquesta és la meua llengua nativa. Quan vaig començar el col·legi em van matricular en PEV per a què fora la meua llengua principal, però excepte en classe i en casa, vaig començar a utilitzar el castellà per comunicar-me amb els meus amics, ja que quasi tots parlaven castellà. En el meu cas, no es va dur a terme el procés de substitució doncs continuava fent ús del valencià amb els meus pares i tota la resta de la família.

 

proposta de deures per a l’assignatura d’història

Proposta de deures per a l'assignatura d'història

Opine que els deures que ens solen manar a l'assignatura d'història són un poc per obligació, més per costum que per aprenentatge; és a dir, si a classe el mestre ja dóna el temari, individualment cadascú s'haurà quedat amb certs conceptes, i no crec que d'una assignatura com esta siga necessari fer les típiques activitats de respondre preguntes que estàn respostes a la mateixa fulla i, que per a l’únic que ens van a servir serà per a refrescar-nos allò donat a l’aula.
Pense que sería molt més beneficiós manar activitats de recerca, ja que està clar que no donem tota l’ampliació, ni tots els detalls que podríen donar, ja que no és obligatori per al nostre nivell acadèmic;
però una persona que ha estat atenta a classe, probablement haurà tingut certa curiositat en el punt donat i per tant, si el mestre manara una tasca de recerca, d’obtenció de més informació de la  que ens dóna el llibre, o el mateix mestre, ja que aquest òbviament coneix més detalls i sel’s ha de reservar... Però si ens mana tasques de recerca, segurament conseguiscs provocsr-nos eixa curiositat i eixes ganes de saber més que són molt bones per educar-nos; a més que se’ns quedarien millor els conceptes, perquè ens recordariem dels detalls que ens causen més impressió i que solen ser un extra que ens ajuda al hora de expresar-nos als controls.
En conclusió, pense que sería més útil a una assignatura de tants comceptes i teoría, i tan important per a formar les opinions personals; que la desenvoluparem un poc més del que està manat, i clarament, sería perfecte que fóra voluntari, perquè seria indicador de que ens ha interesat i, per tant,estem aprenent.
Però com la major part de vegades, per molt queens interese preferim jugar amb la consola o fer de tot menys feina; lo convenient sería que haguerem de fer-ho per obligació.

PROPOSTA DE DEURES PER A LA ASSIGNATURA D’HISTÒRIA

Si jo fóra professora d'història en l'ESO no posaria deures que em posaven a mi quan anava a l'institut. Tractaria de dur a terme una sèrie de jocs lúdics, que no et donaren mandra realitzar si formares part del meu alumnat.

Per exemple, llegiria el llibre de text en classe i si hi haguera suficient temps, posaria alguna activitat però mai per a casa. El que sí que demanaria com deure per a casa seria veure una pel·lícula relacionada amb el tema en l'actualitat i, a la setmana, la comentaria en classe (entre una i mitja classe depenent del que l'alumnat parlara).

Al principi, perquè segur que costaria, si cap parlara donaria la meua opinió , posaria treballs i l'opció de proposar els temes o que jo n'exposara uns quants i cadascun agafara el qui més li agradara.

Com a extra, a qui li proporcionara interés complir-ho, manaria veure vídeos de YouTube sobre història, com ara “La cuna de Halicarnaso” on parla de temes en els quals en classe s'han parlat però afig extres i qui se'ls haguera vistos podria redactar una pregunta que pujaria nota en l'examen comptant coses dels vídeos.

També parlaria de curiositats de cada tema i uns dies abans de l'examen, faria un repàs amb les pàgines que pugueren entrar, manaria fer resums (això també ho inclouria per a casa encara que, si que et donara temps a començar-ho en classe, també em semblaria genial) ja que he de dir que els exàmens no els posaria gens fàcils.

Pense que l'educació actual és molt decadent; pel que respecta a mi, no em proporciona quasi interés ni curiositat. Tampoc em motiva ni em proporciona temps per a fer altres activitats